Miro enrere i veig infites sensacions, futimé d'emocions, centenars de coses fetes i per fer.... Miro enrere i veig que han passat dos anys... DOS ANYS! Dos anys que comparteixo amb tots vosaltres mirades expressades i sembla que fos ahir el primer dia. Uns inicis ben tontos, però que han donat el seu fruit. No puc dir res més...... Gràcies per ser aquí amb mi! I que se salvi qui pugui!!
Tot va començar com una "obligació". Les obligacions no m'han agradat mai, però aquesta des del primer moment me la vaig mirar amb bons ulls, m'agradava la idea... En una assignatura em manaven crear un blog, del que fos, la qüestió estava en explorar, en crear quelcom propi i que fos interactiu.... i des d'allò ja ha passat un any.
No podia ser en un millor dia, avui 11/11/11 fa justament un any que em vaig iniciar en aquesta etapa bloguera! I contenta que estic.
Vaig començar tímidament, sense saber què posar, sense que ningú llegís el que escrivia... però poc a poc vaig anar tenint "seguidors" i poc a poc m'hi he anat enganxant d'allò més. I és que aquí, dins d'aquests petits espais que són els blocs personals hi ha molts móns, moltes vides.... i t'entretens, aprens, rius, algun cop també se t'encongeix el cor, llegeixes, escrius, opines, t'enrabies, t'animes.... I això, tot això és molt gran.
Sovint tinc l'autoestima per terra, em sento desvalguda i poca substància, però és llavors quan unes paraules d'algú que està a l'altra banda de la pantalla m'animen i em fan creure que per míser que sigui allò que faig, val la pena.
Gràcies a tots i totes!!! Per ser aquí i per molestar-vos a contestar ni que sigui un parell de fotografies!!
Salut, petons i una abraçada gegant!!!
PD: Encara he de continuar insepccionant això de posar música al post... que deu ni dó el complicat que és!! de moment us deixo amb un vídeo un pèl escatològic.... que no deixa pas indiferent!
