 |
| Boix, poc abans de que desaparegués. (fotografia extreta d'Internet) |
Visitar pobles abandonats sempre m'ha cridat l'atenció. Sempre m'ha fet pensar en allò que havia estat i que un dia, per unes circumstàncies o altres va haver de deixar de ser...
Boix era un poble que pertanyia a la comarca de La Noguera, va haver de ser desallotjat i conseqüentment abandonat arrel de les construccions dels pantans de Santa Anna i Canelles per allà als anys 60. Si ens posem a pensar tampoc fa tants anys, no? I sembla estrany que en 50 anys pugui arribar a desaparèixer tot un poble.
Desaparèixer. Com si res.
Solament quan les aigües del pantà de Santa Anna estan baixes es pot anar fins al Molí d'oli i veure la magnífica tasca de restauració que no fa gaires anys van fer uns amants de la zona.
 |
| Detall de l'antic molí d'oli |
Actualment del poble solament en queda l'esglèsia reconstruida (no és la de l'epoca) i les restes d'alguns habitatges...
Res més.
 |
| A l'esquerra de la imatge es pot veure l'esglèsia reconstruida de Boix. |
tenir reserves d'aigua és bo...però de vegades la despesa surt cara en sentiments.
ResponEliminaÉs impactant passejar pobles abandonats...acabes tenint la sensació que les històries estan suspeses en l'atmosfera....
ResponEliminaPreciós detall del molí d'li!
Un molt bon cap de setmana, Alba!
Uooou, noia, la panoràmica és al·Lucinant! Quina enveja em fas, tinc unes ganes de tornar-hi (i veure-us de pas). :P Sort de la gent que ho manté viu en el record. No entenc com continuem deixant morir la nostra història. Jo ho repoblaria tot de nou...encara que ja no seria tan màgic com en el passat.
ResponEliminaA vegades quan vaig a pobles abandonats sempre tinc la sensació que el silenci parla.
ResponEliminaPobles abandonats fan pena, i estan plens d'una certa uara de poesia i misteri,,, un reportatge excel·lent! que l'aigua de la crisi no ens negui....encara que sigui per retenir aigua, molt necessària, fa una sensació estranya...
ResponEliminaQuin indret més maco!!... Quan veig pobles abandonats sempre penso en les persones que els habitaven!!... Si a mi en fan pena, que serà a ells?
ResponEliminaBon cap de setmana. Una abraçada.
Suposo que aquests casos són tristament comuns, però en llegir el post m'he imaginat què passaria si un dia ens diguessin 'senyors, que ara s'ha de fer un pantà aquí al costat del delta del Llobregat, hem de sotarrar Barcelona sencera'. Encara que et quedi lluny, t'imagines un pantà en el que sobresortís les torres de la sagrada família i la punteta de la torre Agbar??
ResponEliminaCom tants altres pobles que van desaparèixer sota l'aigua en aquelles èpoques... bones fotos!
ResponEliminaEl temps ofegat... Unes fotos precioses, Alba. Petonets.
ResponEliminaCompartim passió pels pobles de tràgic destí. No coneixia Boix, però pel que veig, la Noguera ha estat una comarca força maltractada pels pantans.
ResponEliminaFa un temps vaig escriure això
http://elporquet.blogspot.com/2011/01/el-poble-shan-venut-la-historia-i-les.html
Unes fotos genials. Un sentiment de tristesa immens.
Com sempre, molt bona entrada. M'encanten les teves fotos, tenen un aire molt especial. He trobat interessant la història del poble, vaig a veure si trobo més informació, és estrany com tot pot passar de tant a zero amb aquesta facilitat.
ResponEliminaGARBI Segurament... no em vull pas imaginar el meu poble inundat. Abraçada!!
ResponEliminaFANAL BLAU Em dona per pensar en tot el que va ser... i m'entristeix. El cementiri encara hi és... allà, enmig del no res. Petonarros!
ONA La questió és que en aquell moment, la gent que vivia a Boix va veure com totes les seves terres fèrtils s'anegaven pel pantà i no tenien res més que això per viure... Veniu quan vulgueu! Ja sabeu que sereu benvinguts. Abraçada!
MARTA Sí oi? El silenci parla i molt. A Boix és diferent perquè no hi queda res enpeu i no hi ha massa runa, però a Tragó (que és un poble que sí que ha quedat mig submergit), està ple de runa, de teules, de parets de tova... i allà sí que tens una sensació estranya.... allà tot parla. Ptons!
ELFREE L'aigua de la crisi ja ens té a tots mig o del tot ofegats!... i això també és ben trist.... Gràcies per tot bonica!
MONTSE Jo també hi penso... i hi ha quelcom que m'hi tira, no sé perquè!! Petons!
XEXU És difícil d'imaginar Barcelona submergida!... però si passés, seria ben trist no? Igual de trist per una ciutat gran, que per un poble petit. Almenys per les persones que hi viuen..... o que hi vivien. Salut!
YÁIZA N'hi ha un futimer! I molts han quedat en l'oblit.... Abraçada bonica!
MAIJO Ofegat i silenciat. Gràcies maijo! Una abraçada!
EL PORQUET Boix i Tragó són els que em queden més aprop i als que sempre tinc la necessitat d'anar-hi. Tragó és de molt més difícil accés... Brillant el teu post, com sempre! Una abraçada!
LILITH al facebook tenen un grup tant Boix de Noguera com Tragó de Noguera... és interessant! Gràcies per les teves paraules Lilith!
mmm... alguna cosa misteriosa fa que tot plegat resulti molt atraient....
ResponElimina