Temps de meditar

M'agradaria fer un salt enrere i convertir-me en monja de clausura per uns dies (Òjo! per uns dies eh...) Viure al Monestir de Santes Creus, o al de Vallbona o a Poblet i restar en silenci durant tot el dia. Passejar-me pel claustre tot observant l'entorn, mirant al meu interior i calmant la meva ànima accelerada. Despertar-me abans del primer raig de llum i banyar-me amb la seva escalfor, anhelant un bon dia i donant gràcies per ser com sóc. 

(...)

M'agradaria depurar aquest cos infectat de tanta vida moderna! Clar que una cosa és dir que m'agradaria fer això i l'altra que potser amb dos dies (o tres!) ja en tindria prou... :P 

Avui ha estat un dia molt bonic. He posat cara i veu a persones a qui sol havia llegit i parlat a través de l'ordinador, he visitat un monestir ben bonic amb visita guiada i un audiovisual genial i he fet la primera calçotada de la temporada. 

El món és ple de gent maca, sol cal buscar-la!

El monestir

Fa uns dies vaig comentar en algun blog que sempre que havia anat a Sant Cugat del Vallès i havia vist aquell monestir tan bonic em lamentava de no dur amb mi la càmera de fer fotos. Potser perquè sempre que he vistat la ciutat hi anava per altres coses que no prestaven pas a dur un "captura-imatges" amb tu....

Fa uns dies va ser el moment.... Havíem planejat una escapadeta de poques hores, però les suficients per poder anar una estoneta a capturar la llum d'aquest brillant edifici.

Persones que van i vénen, fantasmes que s'apareixen als meus nassos i em recorden tot allò que no vull recordar....