Vaig
començar el 2012 amb mal peu... pensaments desconeguts turmentaven el meu
cervell, records de vés a saber el què impedien la meva tranquilitat.
Les excursions han estat el meu recurs
antitot, entre pobles abandonats, paisatges insòlits, passejades per indrets coneguts i excursions a llocs desconeguts anava
amagant cert malestar. Tot i això la por a que la por ressorgís era allà, ben
present.
Amb la primavera tot va començar a animar-se
i vam adquirir una furgoneta que encara no hem estrenat..... i encara
arrosseguem el suzuki per qui el vulgui comprar.
A l'estiu va venir la boda, un enllaç a la
nostra manera que no ha implicat res més nou del que ja estàvem fent. Hem fet públic el nostre amor.... o si més no, l'hem fet més públic del que era. Tot això també em va portar a la creació d'un nou espai virtual molt íntim (http://vecviscsento.blogspot.com) on poder penjar únicament imatges i escriure breument el que em suggereixen des de dins del meu pensament passant sempre pel cor...
Un viatge/lluna de mel a Anglaterra
emocionant, el festival punkarra amb el directe dels Social Distortion des de primera fila, ... , l'acollida brillant d'un conegut (que ara ja és amic) a casa seva, viure sense voler unes olimpíades i degustar un sense fí de museus.
Entre mig les sortides fallides, els cims per
aconseguir i les excursions amb regust de falta d'aire... I el delta de l'Ebre
amb el retrobament d'una genial companya d'aquellos maravillosos años.
Curtmetratges experimentals i experiments amb
curtmetratges... tot forma part del mateix. Unes nominacions al c@ts que em van
fer molta il·lusió.
Poc a poc les pors es dilueixen, però
continuo incapaç de mostrar-me tal com sóc, sol en aquest forat on tothom es
pot salvar (aparentment) reneixo.
Cal continuar treballant! Així que.... ens
veiem l'any vinent! Feliç 2013!!
