No vull
ser mai més educadora social. Em nego a educar a ningú a viure en aquesta
societat, que maltracta a la bona gent i no té en compte les necessitats
individuals de les persones. Una societat plena de gent que es pensa que fa el
bé, que s'omple la boca de bones paraules, però els seus actes estan plens de
malícia.
No seré
mai més educadora social.
Vull
eliminar aquesta professió del meu vocabulari.
Recordo
que quan vaig escollir la carrera que volia estudiar vaig dir: "Educació
Social! Així m'ensenyaran els mecanismes d'adaptació d'aquesta societat i
els podré trencar des de les seves arrels!" Però ja ho veieu, no és
cosa fàcil de fer i amb els anys veus que és inútil lluitar contra un sistema
que està alimentat per vampirs que et xuclen fins i tot l'energia.
He
estat educadora uns quants anys, però no m'agradava... I no ho sabia perquè jo
sempre m'he entregat a les feines que he fet, m'he implicat i he intentat donar
el millor de mi. Però sempre em faltava alguna cosa.... i no sabia el que era.
Ara ja sí.... era l'autorealització, el reconeixement, la lliure creativitat.
Vaig
continuar estudiant Comunicació Audiovisual perquè suposo que buscava quelcom
diferent, necessitava expressar-me com fos.
Canvio
de professió. Que ningú mai més em digui educadora social.... ara sóc Artista
Visual. I punto. Potser no em podré guanyar mai la vida d'això, potser hauré de
viure en la misèria per sempre més, però i què? Seré feliç...
I és
que..... què coi feia jo volent educar a la gent en aquesta merda de societat
de la qual jo mateixa en sóc la primera desadaptada? A la merda!!! Visca
la foto, el vídeo i els dissenys personalitzats! :D
Avui no
hi ha fotos, avui necessitava expressar el que ja fa dies que em volta pel cap.
Suposo que el final de la meva última feina és que m'ha fet claudicar, per fi
he obert els ulls i he fet cas d'allò que em deia el meu cor. Sempre estaré
encantada d'ajudar a la gent que ho necessiti, però mai més vull treballar amb
col·lectius amb risc d'exclusió social..... perquè en certa manera jo també
estic ben exclosa. Respectaré sempre la feina dels educadors, però mai em
deixaré de plantejar si realment té algun sentit....
