dimecres, 30 d’octubre del 2013

La no tardor

Cada cop estem més aprop del fred i cada cop m'encongeixo més... Si pogués faria vida tot l'hivern dins l'estufa! Clar que llavors potser no podria explicar res més...

Tot i ser una amant de l'estiu i la calor intensa (sí, sí, intensa i ben intensa!) m'agrada gaudir, en certa mesura, de totes les estacions. Cada època té coses per gaudir i és que la tardor sempre ens regala unes imatges boniques, uns colors espectaculars i una llum especial. 

Dit això vam decidir anar a passar uns dies, furgoneta i manta, cap a la Garrotxa (i de pas Girona ciutat, que no l'havíem visitat mai i és ben xula). Pensàvem trobar la famosa fageda d'en Jordà amb uns colors espectaculars, però es veu que la calor d'aquests dies han fet que l'assumpte de tornar-se les fulles rojes encara no tingués lloc i estava tot verd i ben verd.... ¬¬, els volcans de Sta Margarida i el del Croscat, una meravella de la Terra (ara que ja fa segles que estan inactius...) un passeig entremig de castanyers que ens van fer ajupir més d'un cop a recollir les castanyes ja madures... 



Boletus! Ni idea de quin és..... Algun boletaire a la sala??

Ermita de Sta Margarida, situada al cràter del volcà
  
Pedres volcàniques que serveixen per a fer cases ;)
Me and autumn ;)


Esperem anar aviat al Pirineu i llavors sí poder fotografiar ben bé el bosc de tardor!

12 comentaris:

  1. No sóc boletaire, però jo de tu no me'l menjaria. I no sé perquè dius que t'agrada l'estiu, si jo et veig perfectament feliç a la tardor, només se t'ha de veure! Bones fotos, i millors paratges, m'has fet venir ganes de fer una visiteta...

    ResponElimina
  2. Les fagedes a la tardor de veritat són espectaculars, bé ho són tot l'any, a la primavera pels verds tendres, a l'estiu per la llum màgica que produeixen mentre el sol travessa les diferents capes d vers, a la tardor, pel seu torrat fantàstic i a l'hivern perquè mantenen la catifa de tardor i es fan transparents... hi pots veure a través d'elles com no es pot fer a l'estiu.

    La fageda d'en Jordà, a part de ser la més famosa literàriament i preciosa de veritat, no és pas la més espectacular que he vist, hi ha fagedes imponents amb arbres gegants que a la tardor et submergeixen.

    La Garrotxa sempre és fantàstica i Girona també. No deixo passar mai gaire temps sense anar-hi.

    Bona tardor!!!

    ResponElimina
  3. Que estrany que les fulles siguin verdes, jo em pensava que es tornaven vermelles automàticament amb l'època!

    ResponElimina
  4. Jo tampoc sóc boletaire, però em sembla molt que és un Apagallums, "Macrolepiota procera".
    Mira't això:

    http://ecobigyearcatalunya.blogspot.com.es/2013/10/17-doctubre.html

    Per cert, crec que aquest cap de setmana ja començarà a estar com esperes.

    ResponElimina
  5. Ei, que bé que et queda la tardor! M'encanta la fageda d'en Jordà, sobretot en aquesta època. El bolet sembla una pimpinella, però no em facis gaire cas per si de cas.

    ResponElimina
  6. Bon viatge i compte amb les pluges. N'esperarem les fotos.

    ResponElimina
  7. Bones fotos i en quan al bolet, és gairabé segur una cogomella o paloma que encara que sembli estrany és comestible, per acabar d'assegurar caldria veure els seus puntets marrons de sobre.

    ResponElimina
  8. Encara que t'agradi l'estiu, l'estàs gaudint moltíssim, ben fet!!!

    A mi m'agrada molt la tardor i la Garrotza és espectacular. Pots tornar-hi d'aquí un parell de setmanes?

    El bolet, jo no hi entenc massa xò aquest té un anell al tronc i sempre m'han dit que els que tenen anell al tronc, res de res! xò vaja, segons en Garbi sembla que si que és bo.

    ResponElimina
  9. A mi em sembla qeu us ho heu passat pipa entre fulles caigudes, i no m'extranya gens. La zona volcànica és impressionant encara qeu no l'hagueu enxanpat en la màxima expressió colorista.

    Com que jo de bolets ni fava, m'he fixat més en les fotos i em costa decidir entre la primera i la segona foto, i em costa. Les trobo molt bones les dues. Bé, la última de totes es un molt bon reflex de com us ho heu passat!

    ResponElimina
  10. M'encanta! I ho trobo tant a faltar! Els boscos sentmenatencs són de fulla perenne i costa trobar llocs tardorencs, tot i que de bolets n'hi ha molts. M'agraden molt les teves fotos i la teva forma d'explicar les vivències. :) Un petonet, bonica!

    ResponElimina
  11. Les fotos són molt maques (l'última m'encanta, ja ho saps) i són prou tardorals, malgrat tot.
    Jo sóc molt d'estiu, m'encostipo fàcilment i no m'agrada el fred, però reconec que totes les estacions tenen el seu encant.... després de l'estiu! ;)

    ResponElimina
  12. Un altre vot perquè el bolet sigui un apagallums. Caldria mirar si té puntets per sobre o no. L'apunt culinari: es menja arrebossat i fregit en oli :-)

    ResponElimina