Això de quedar-me amb les ganes no em va agradar i vam decidir anar a veure la tardor una mica més lluny. Així que furgoneta i manta (sobretot la manta!! brrr!!) vam anar cap al Parc Nacional d'Ordesa, que ja havíem estat feia temps a l'estiu i sempre dèiem: "Aquí hi hem de tornar a la tardor!".
El paisatge una meravella... Ara, això de que la muntanya es converteixi en autopistes humanes no m'agrada gaire... sovint són gent irrespectuosa, que crida i molesta al que realment vol gaudir d'un entorn natural i aquell "hola" de cortesia desapareix a l'instant. No estan acostumats a ser agradables amb desconeguts. Vés per on.
Ordesa és bonic, però si mai hi hem de tornar, que sigui per anar a coronar el Mont Perdut...
Voleu gaudir una mica de la tardor? Mireu, mireu!! :)
