Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baldellou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris baldellou. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de febrer del 2013

Paret amunt

Feia dies que em preparava per aquesta estrena, però mil excuses sempre es posaven pel mig. Aquell dia no hi havia excusa. Vam preparar la motxilla amb els arnesos, els peus de gat, la corda, magnesi, aigua i fruita i vam enfilar el camí per anar cap a Baldellou.

Baldellou és un poble amb uns indrets fascinants i sempre m'ha agradat perdrem pels seus raconets, així que em va semblar més que bona idea iniciar allí els meus primers passos en escalada.

Estava nerviosa, sí.... i cagada, molt.... però ho havia de provar. El meu mestre va fer primer el camí i mentre jo m'abarallava amb els meus quilos i la meva poca força, ell m'anava animant a continuar i així jo pujava amunt i més amunt. Va arribar un moment en que no sabia pas on col·locar la mà ni el peu, ni res de res i em va agafar una por difícil d'explicar, sol volia baixar d'allà i tocar de peus a terra.... la força mental em fallava.

Vaig baixar, però un cop a terra.... en tenia més ganes! El segon cop va ser més divertit i sense tanta por i el tercer cop per fí vaig poder tocar la reunió de dalt de tot! Desafío conseguidoooo!!! :DD

I així és com després de molt temps d'insistir i de jo no voler fer cas, em vaig iniciar a un esport que potser no serà la meva gran debilitat, però almenys em servirà per posar a prova i entrenar aquesta fortalesa mental que tot sovint em trontolla.


La Cabaneta de pastor de Baldellou

On l'esport es compagina amb la natura i esdevè una activitat d'integració a l'entorn brutal.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Congost de Baldellou

Un cop més he sortit a practicar amb la càmera. Encara em costa dominar els temes de l'obturació i la profunditat de camp... Però, tiempo al tiempo!!

Avui ha tocat anar al congost de Baldellou, un espai que m'encanta. Sense saber si faria bon temps o plouria ens hem animat a fer la sortida i finalment ha sortit prou bé, un bon sol amb estones ennuvolades.

La ruta ha durat una horeta, parant a cada passa i és que un cop allà les roques roigenques t'acompanyen tot el camí i sovint ofereixen paisatges espectaculars. Tenia ganes de fotografiar aigua en moviment i el congost m'ha oferit aquesta possiblitat.

I bé, ara tocarà esperar a que faci alguna fotografia de nit! Primer a que la faci i segon a que quedi bé perquè la publiqui!!! ;)