De petita sempre
havia volgut anar a la lluna…. Un bon dia el seu pare la va agafar de la mà i
la va convidar a veure un eclipse de lluna a través d’una pel·lícula de fotos.
Des d’aquell dia la lluna va ser el seu somni. Volia viatjar a la lluna i…. qui
sap si s’hi podria quedar!
La mirava cada
nit embadalida, plorava imaginant que mai la podria tocar. Li agradava
imaginar-se la Terra des de lluny, ser feliç vivint lliure, lluny d’una
societat que sempre havia jutjat els seus actes.
Poc a poc anava creixent
i el seu somni utòpic de viatjar a la lluna s’anava esfumant, però no la seva admiració per un
univers immens. La persona que més estimava de la seva vida la va ajudar a complir
el seu somni i un matí, pel seu aniversari es va trobar amb un gran telescopi.
Curtes es van fer
les nits amb aquell aparell, buscant i rebuscant, coneixent l’univers,
explorant més enllà de la simple vista. Què bonic era veure Saturn en viu i en
directe!
Sempre havia fet
volar la imaginació, havia cregut que més enllà, en qualsevol altra galàxia, en
qualsevol altre planeta hi hauria un altre món més just. De petita havia volgut
imaginar-se allà dalt, potser per sentir-se segura, potser per veure des de
lluny les injustícies d’un món cruel. Sense voler fer mai mal a ningú, ella va créixer,
sense poder entendre massa bé el perquè
de tot plegat, xocant contínuament amb cors insensibles. Ella va continuar
mirant al cel, imaginant, somiant..... i anhelant.
Ella sempre havia
volgut viure i deixar viure.
Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes.
Ostres, noia! :( No t'amoinis per això de la feina, que amb el teu curriculum de seguida triomfaràs a un lloc millor. Segur que sí! Ja voràs!
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu escrit perque m'ha portat records de les teves cartes de fa més de deu anys. Cartes que em van inspirar per un dels misteris de l'Ona Gal·làctica. :) No deixis mai de somiar i de lluitar per fer realitat el que vols. Un petonet gegant!!
P.S: Et recomano la peli Freedom Project, de Katsuhiro Otomo (sobre una colònia a la Lluna). :)
Una nova etapa comença..... me'n vaig a celebrar-ho!!
EliminaPtonets, bonica!
Uiii...aquesta noieta em sona!potser només hagi estat un somni...
ResponEliminaMolt ben pensat i viscut! :)
Aferradetes.
qui sap!!!
EliminaAbraçades gegants lluneta! T'he dit mai que m'agrada el teu nom blogaire?? :-)
Ja estaria bé que hi hagués algun món més digne de ser viscut que el que tenim aquí. Però aquest és el nostre, i on ens ha tocat ser-hi, i per tant cal que lluitem per, entre tots els que hi creiem, fer-lo un xic millor (del tot, ja me n'he adonat, amb els anys, que serà impossible).
ResponEliminaTota la raó, no serveix de res somiar si no es lluita per allò que se somia. No hi ha res impossible! però sí complicat...
EliminaEl primer que llegeixo! Un bon relat tendre i somiador...
ResponEliminaSol somiant ens sentirem un xic millor.
EliminaMolt bones intencions, i amb la lluna com a amiga, és possible. Que segueixi imaginant i somiant, i també exporant l'Univers!
ResponEliminaHi ha tan Univers per explorar que mai me'n cansaré XeXu!
EliminaLa lluna també té moltes cares, potser quan la noia hi fos s'adonaria que no hi ha cap món perfecte. Somiar és molt bonic, com el teu text, i això sí que ningú no ens ho pot prendre mai. Una abraçada llunàtica :)
ResponEliminaTothom té aquesta cara fosca.... res és perfecte al 100%, ens hi hem d'acostumar i sobretot acceptar-ho. Els somnis són necessaris.... que no s'acabin mai! Ptonets!
EliminaLa menera de ser una mica feliços és potser tenir el poder d'estar sempre una mica a la lluna i somiar sense pararven coses millors
ResponEliminaM'encanta Joan!
Eliminaun relat ple de màgia!
ResponEliminaLa màgia d'una ment diferent.... Ptonets!
EliminaLa imaginació és el nostre refugi, l'habitació on tot ho podem desendreçar, canviar, tocar i moure sense que ningú ens digui res... Un lloc màgic on fer centenars de viatges...
ResponEliminaSi ella, malgrat li toqui viure mals moments, instants tristos, continua mirant al cel, imaginant, somiant... i anhelant, segur que serà feliç, segur, segur!! :-))
I el més important, ningú té perquè assabentar-se'n! Visca la imaginació!!!
EliminaEsperem que algun dia sigui feliç, que pugui somriure sense sentir-se culpable, que pugui viure.... Ptonets Assumpta!
Somiar, viure i deixar viure, tan bonic i tan fàcil com hauria de ser!
ResponEliminaSegur que trobes feina ben aviat i en aquest món, eh? que et necessitem aquí! petons i força, Alba!!!
Això espero Gemma! I si no... ho aprofitaré per a fer cursos, viatges barats i sobretot crèixer peronalment. Un petonàs i gràcies!
EliminaAlba, he vist un vídeo-currículum molt xulo en aquest post i he pensat en tu, per si et serveix d'inspiració (com a educadora social i videoartista...)
ResponEliminahttp://virginiaeso.blogspot.com.es/2013/01/reinventar-se-en-temps-de-crisi.html
que xuloo!!! Doncs hi aniré pensant ehh, avui en dia qui no es reeniventa, mor. Gràcies per pensar en mi!!! un petonàs!
Eliminaquin regal!!! tot de somnis per complir. I anar descobrint els racons de l'univers que mai s'acaba.
ResponElimina