IMPOTÈNCIA....
Aquest any ja no hi haurà hort, molts pagesos no tindràn la seva collita i els arbres i plantes d'hauran de recuperar. Va pedregar tan fort que a trencar vidres, arrencar arbres i cablejat elèctric... per sort estàvem a cobert i ens ho miràvem amb la boca oberta i el cor engongit a través de finestra. Van ser uns minuts horribles.
Sembla que aquest estiu els elements s'estan conjurant en contra nostra. Contra la natura poc s'hi pot fer, la impotència és perquè tot això ens supera.
ResponEliminaEns supera i ens desespera... perquè no hi podem fer res, o sí, però ben poca cosa.
EliminaÉs trist... el que passa és que això de la pedregada, doncs va ser la pròpia natura, però els incendis són culpa de "descerebrats"... la pedra fa posar trista, els incendis, a més, em fan enrabiar molt.
ResponEliminaÀnim, guapa! A veure si tot es pot arreglar :-)
Tens raó Assumpta... almenys la pedregada no va ser "intencionada". No saps el que em dol veure tot l'hort destrossat.... amb lo bones que són les tomates recén collides!!! :((
EliminaLa natura està enfadada amb tot el que fem d´ella i això és el que passa, ni més ni pus ... molt trist tot!
ResponEliminaÀnims, una aferradeta!
Feia anys que no pedregava així de fort per aquí a casa nostra..... suposo que de tan en tan ja ho ha de fer, però quan et destrossa coses teves, fa ràbia... petonets!
Elimina:( Ànims...
ResponEliminaL'any que ve farem millor hort.
Eliminaoooooh! quina pena de destrossa! buf! entre unes coses i les altres...
ResponEliminaSí Carme.... la llàstima és que nosaltres l'any vinent podrem tornar a fer un hort i com si res hagués passat, però els boscos de l'Empordà l'any vinent encara estaran reneixent....
EliminaL'experiència de viure una pedregada no es gens agradable.
ResponEliminaRecordo una pedregada en una carretera desconeguda i les cames encara em fan figa.
Salut i endavant sempre!
Doncs no, i a sobre si et toca algun tros de gel, fa un mal!!!!
EliminaSalutacions!
El món embogit i injust sembla que rebi les ires del cel..primer foc espaordidor ara pedres de gel....quina pena i quantes pèrdues!
ResponEliminahi ha pèrdues que fan ràbia però cada any es poden anar renovant (com el nostre hort) però els boscos.... els boscos se'n ressentiran més temps. :( Una pena!!
EliminaLa part més fosca de la natura i de l'home s'han unit per mostrar la vilesa latent
ResponEliminasortosament, demà tornarà a sortir el sol
Sense el Sol no podriem viure.... que no pari mai de sortir!
Eliminamalament.......molt malament....sap greu
ResponEliminaLes amanides de tomata.... l'escalivat amb albergínies i pebrots de l'hort..... aaaaiiiiiixxxxx!!!!!
EliminaQuan la natura s'hi posa...poc s'hi pot fer, intentar salvar el que es pugui i mirar endavant, i mimar la natura, que qui sap si són senyals que ens envia i alguns no acaben d'entendre...
ResponEliminaEstic segura que no és el cas, eh!
i la impotència...sí, crec que és una de les pitjors sensacions que pot sentir hom.
Una abraçada!
A Lleida passem d'un fred de mil dimonis a una calor insuportable.... i el temps va boig! La natura es revel·la, oi tant que ho crec! però sovint rebem els que menys culpa en tenim!
EliminaPetons!
Desastres naturals, tot són extrems... quina pena, Alba!
ResponEliminaTots els extrems són dolents.... petonets.
EliminaBé, vivim en un país de contrastos, d'extrems, tan paisatgístics com meteorològics. El clima mediterrani ja ho té això, passa de les calorades extremes a les pluges torrencials. Amb això vull dir que no cal caure en la fàcil apologia del pessimisme climàtic (no dic que ho facis, eh?), si no tenir en compte que vivim en un país amb aquest tipus de meteorologia.
ResponEliminaDit això. Completament d'acord que el desastre és esgarrifós. I viure-ho en primera persona encara més. Jo, el que més sempre temo a muntanya, és que m'agafi una tempesta de dos parells de nassos. Per sort poques vegades m'ha passat, però en puc comptar almenys una que va ser esgarrifosa...
Tens raó Porquet.... aquí però, feia molt temps que no vèiem pedregar d'aquesta manera, feia por i tot! El que més em dol, com ja he dit més amunt, és que aquest any ja no hi haurà més hortet.... snif! snif!
EliminaQuin desastre Alba! els conreus, les hortes, els camps, els sembrats, que dur quan per tot el món agrícola que la vida depèn de les circumstàncies de la climatologia.
ResponEliminaI a sobre que va mal pagada.... el temps ho acaba de rematar. En fí..... em de ser optimistes i tirar sempre endavant!
EliminaPetonets Marta!