divendres, 30 de setembre del 2011

De Passavets al Turó de l'home

Ho havíem decidit la nit anterior, pujaríem al Turó de l'home des de Passavets. Havíem llegit algunes recomanacions de companys al wikiloc i semblava una bona idea. Segons havíem calculat serien uns 10km (d'anada i tornada) i uns 550 metres de desnivell, ja n'hi havia prou.



















El camí que condueix cap al Turó de l'home és planer i realment, tret d'algun moment on el desnivell es fa més pesat, la resta és agradable, i per què jo ho digui que esbufego a la més mínima costa, és que de ben segur que ha de ser com un passeig per la majoria! I el bosc.... el bosc és taaaaant bonic!!



 
















I un cop arribes a dalt allò és meravellós! Estar per damunt dels núvols no té preu (a no ser que agafis un avió) i gaudir del paisatge que has deixat enrera és genial. I sol queda fer el camí de tornada, en el nostre cas, el mateix que de pujada. 


A l'esquerra el Turó de l'home, i a la dreta el cim de les Agudes.



L'esforç, com sempre, ha valgut la pena.



14 comentaris:

  1. Semblen objectius assequibles, però s'han de fer, és clar. El millor és la satisfacció d'aconseguir-ho i que tot surti rodó.

    ResponElimina
  2. I tant que ha valgut la pena!
    Un bosc màgic..i arribar a tocar el cel...
    Fantàstic!

    ResponElimina
  3. Ets de natura i de fer excursions. Coincidim al 50%. Pas mal, que diuen els francesos.

    Petons.

    ResponElimina
  4. Oh, que xulo! El Turó de l'Home l'he fet un parell de cops, però sempre des de Santa Fe del Montseny. És una pujada suau, que va fent zig-zag, al principi vas envoltat de pins i de cop comences a veure Avets! I des del mateix Turó, hem anat a les Agudes, i hem baixat per llocs diferents. Però Passavets, o no ho recordo o no sé per on cau... ja ho miraré per la propera! Ah, i les fotos molt maques... donen per molt, aquests paissatges!

    ResponElimina
  5. ai amb la vida que duc....quina enveja sana les teves excursions...gràcies unes fotos fantàstiques!

    ResponElimina
  6. XeXu, objectius assequibles que demoment són els que necessito... Veure que sóc capaç, que és el mateix que dossis d'autoestima. Salut i abraçada!

    I molt, REMEI! Arribar a tocar al cel, encara que sigui un poc, no té preu! Salut i abraçada!

    FANAL BLAU, i tant si té encant! No hi havia estat mai, i la veritat és que espero tornar-hi... Salut!

    ARIADNA, de natura, de fer excursions, de mirar atontada el que m'envolta, de llegir, de dormir, de cantar, de beure ron, de fotografiar, de fer vídeos.... de moltes coses sóc jo! ;) Salut i abraçada!

    YAIZA, poc a poc quan explico que he estat al Turó de l'home me'n adono que hi ha moltes persones que també hi han estat. I és que és bonic i accessible per la gran majoria de públics. Des de passavets la pujada és molt xula, tota l'estona vas per bosc fins arribar gairebé a dalt on es veu perfectament l'observatori. I a mi.... em va encantar!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  7. ELFREELANG, hi ha moments per tot... ni que sigui una estoneta sempre pots fer una escapada (on sigui!) i esbargir-te! Que això a tothom li va bé! Salut i abraçada!

    ResponElimina
  8. El Montseny sempre és un regal per als sentits... llàstima que quan arribes al cim del Turó de l'Home t'hi trobis la carretera...

    El darrer cop que l'he fet, fa no gaire, vaig aparèixer per la punteta de les Agudes, tot fent la Cresta de Castellet. És una cresta força assequible. Idònia per a que sigui una cresta d'iniciació!

    ResponElimina
  9. Ho has il·lustrat tan bé, ho has explicat tan bé, que mentre ho llegia em donava la impressió d'estar allà mateix, dins la teva motxilla. El contacte amb la natura sempre és gratificant. Gràcies.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. em fas venir ganes de treure la pols a les xiruques... quina enveja...

    ResponElimina
  11. PORQUET, una carretera enmig d'una muntanya sempre fa mal, però mirant-ho pel costat positiu sempre es pot pensar: "Podent-hi pujar amb cotxe, jo ho he fet a peu!!". Seria una bona idea això que em dius per provar això de les crestes.... a més sona molt punky i m'agrada. ;)Salut i amunt les crestes!

    MAIJO, ja em semblava a mi que la motxilla em pesava més del normal! :P Si no fos per aquests petits moments de natura crec que la meva vida no tindria sentit. Salut i abraçada!

    CARLES, treu-les! segur que la pinça estarà contenta de que la treguis de passeig. Salut i força!

    ResponElimina
  12. m'agrada el reportatge, i com l'has composat. periodístic!

    salut!

    ResponElimina
  13. JOAN, un reportatge personal i periodísticament subjectiu! jejejeje! Salut i abraçada!

    ResponElimina