La boira inundava els carrers i asseguts a la taula del cafè ens sentíem bé. Tot el matí allà, com si no tinguéssim res més a fer, esperant.... esperant. Els tés acompanyaven les nostres paraules, les nostres mirades, els nostres silencis... No hi havia res que ens destorbés, aquella blancor de l'exterior ens donava pau i tranquil·litat, però també ens inquietava. Tot i que sabíem que després.... cap allà al migdia, aquell raig de Sol ens tornaria a la vida. L'escalfor a través dels vitralls ens indicava que ja podíem sortir, que tot havia estat una boira passatgera. Res més que una boira passatgera.
Aquesta és la meva aportació a la proposta número 50 de Relats Conjunts! Espero que us agradi...... o si més no, que us suggereixi alguna cosa...
