Qui pogués ser heura!

Quan veus parets de pedres desmoronades i engolides per la malesa, penses en tot el que va ser, en les vides que ho van gaudir i llavors és quan dius... qui pogués ser heura! I el silenci regna a tot voltant.

 

Avui hem anat als pobles deshabitats de Finestres i Fet, pobles deshabitats arrel de la construcció del pantà de Canelles. La gent que hi vivia quedà realment aïllada i suposo que no li va quedar més remei que abandonar. O no! Casa Coix encara s'habita ocasionalment. Pobles per somiar,  pobles per passar a l'acció.

Esglèsia de Sant Marcos. Finestres

 



Boix, Tragó de Noguera, Finestres, Fet, Montfalcó... N'hi ha tants!! Quan visites un poble abandonat la sensació que et recorre el cos és especial.