Així doncs, vam anar en busca d'aquesta claror que al final solament vam veure de refiló i gairebé fent esforços.
Feia dies que teníem ganes de pujar a l'ermita de Sant Salvador, però mai trobàvem el moment. El paisatge era força conegut: roques, oliveres, arbustos...
Fins que finalment, des de dalt de tot, vam poder gaudir d'una imatge com aquesta! Amb el sol de refiló, si senyor! Amb Santa Anna al fons cobert per la boirina i els rajos de Sol que feien força per deixar-se entreveure.
I ja podíem somriure... s'ho valia.





Té de bo la boira que t'obliga a cerca la llum: bonica excursió...
ResponEliminaFelicitats pel blog a tu també!
Quan apareix la boira sempre hi ha un desig que impulsa a buscar la llum... i això està bé.
ResponEliminaGràcies pel comentari Jordi! Ens anem seguint.
Salut!