El pic de Casamanya està a 2740 metres d'altitud i està situat al mig d'Andorra. Per accedir-hi s'ha d'anar fins al poble d'Ordino i des d'allà agafar una carretera cap al coll d'Ordino. Allí va començar la nostra ascenció.Anàvem pujant poc a poc, cada dos per tres algú ens passava davant i és que no teníem presa i el meu cor tampoc em permetia correr més... els descansos cada cop eren més freqüents i si bé ja sé que s'ha de mantenir un ritme constant.... jo no podia. Però anava pujant.
Es pot veure a l'extrem inferior dret de la fotografia el camí que puja des del bosc, ben empinat.
La solana del Casamanya és molt gran i les vistes cada cop eren més espectaculars. De fet, jo amb els meus descansos desmesurats en vaig poder gaudir molt de les vistes! ¬¬
Alguna placa de neu/gel vam trobar, però es podia esquivar perfectament. La foto anterior vindria a ser un fotomuntatge (sense haver retocat res) ja que sembla que estiguessim envoltats de neu, però realment n'hi havia ben poca....
I per fí, al cap de tres hores de pujar i pujar... en total, 760 metres de desnivell, vam arribar al cim!!!!! I s'ha de dir: EL MEU PRIMER CIM!!
Notava l'aire a la cara, l'olor de frescor, el cansament al meu cos... però va valer la pena! I és que des d'allà estant les vistes i la panoràmica era extraordinària.
E-N-H-O-R-A-B-O-N-A!!!!!!
ResponEliminaHas complert la promesa que vas deixar escrita al meu blog! Sí, sí, sí sí senyora! Genial!
Ara vigila, eh? que com et vaig dir... això enganxa!
I quines sensacions tan genials oi? Tot i el patiment que tots en algun moment passem durant l'ascensió (i a vegades durant el descens) quan arribes a dalt i veus tanta i tanta bellesa... bufff jo em quedo sense paraules, pell de gallina. Per això estic tan malalt de muntanya. Per mi, no hi ha cap indret tan especial com el cim d'una muntanya, amb el vent majestuós a la cara, silenci, paisatge... brutal.
El teu primer cim!!!!! Això ho has de celebrar eh?. A mi em manca el cim de Casamanya! Me l'apunto.
Ara, hi ha ben poqueta neu eh? Em pensava que encara en quedaria més després del que vaig fer jo la setmana passada al Mont-roig, però veig que ara ja s'està desfent molt (massa) ràpidament.
Bé, res més, paro el "rollo"... és que m'ha fet il·lusió! De veritat! No sempre es pot gaudir d'un post, unes fotos i un primer cim com el que has fet!
Ara has de prometre un altre post per un altre cim!
Enhorabona i.... salut i muntanyes!
Quines vistes més precioses!!!!
ResponEliminaDoncs això de fer cims enganxa! el meu primer va ser el Matagalls.
Ai Porquet! si sabéssis com estic encara ara! plena d'agulletes i amb ampolles als peus.... sóc un desastret! però estic orgullosa del que vaig fer i sí, prometo fer-ne més!! El meu cos s'hi ha d'anar acostumant...
ResponEliminaUna abraçada!
Meia, ja ho crec que enganxa! Des d'allà dalt se'n van tots els mals! El Matagalls.... sóna bé! Salutacions!
Hehe, això són les ferides del guerrer o de la guerrera en aquest cas!
ResponEliminaL'important és la promesa de fer-ne més... i que t'ho vas passar de conya!
Maravilhosas imagens, deve ser difícil atingir aquele topo para fotografar estas paisagens fantásticas.
ResponEliminaWOOW. Mas que imagens.
ResponEliminaBonitas fotografias.
Hola Alba, sóc l'Anna Prat, la noia del blog de fotos que t'has agragat avui. Volia donar-te els gràcies per el teu comentari. Jo també t'haig de dir que tens unes fotos fantàstiques, m'han atret especialment l'atenció les que tens relacionades amb l'astronomia, un tema que no tinc ens tractat en fotografia però que penso que ha de ser fantàstic fotografiar. Pel què veig també t'agrada la muntanya, a mi m'apassiona, sempre que puc hi vaig. Estem en contacte,
ResponEliminaGràcies!
Porquet, ferides de guerrera rai! heheh (no he dit que vaig arribar a vomitar i tot del cansament....) la veritat és que sol vaig gaudir en el moment de ser al punt més alt, després tot era agonia.... però sí, va valer la pena i sé que ho tornaria a fer! Salut i moooolta força!
ResponEliminaQuetzal, Obrigado pelo comentário. La verdad es que los Pirineos son un paisage estupendo!
Fábio, obrigado pelo comentário. Poco a poco iré entendiendo el portugués! ;) Cumprimentos!
Anna, la veritat és que m'ha agradat molt la teva visió a través de l'objectiu, de debò. Jo acabo de començar... però espero no parar mai de millorar!
Salut i benvinguda!
Felicitats pel cim!!, quina il.lusió fa assolir reptes!.
ResponEliminaSalut!
fotografies molt maques, precioses vistes. jo que soc de la garrotxa també et puc dir que si bens per aqui també i trobaràs quelcom de muntanya molt guapa.
ResponEliminaAUDREY moltes gràcies! La veritat és que sí que fa molta il·lusió i tot i l'esgotament, que va ser molt, sé que ho tornaria fer! Salut i força!
ResponEliminaAGUSTÍ, gràcies per la visita. Doncs he estat algun cop per la Garrotxa, però solament de passada... Ho tinc pendent, segur que si hi vaig en tornaré enamorada! Salut i benvingut!
felicidades, por ver eso que ves y llegar a donde llegas, maravilloso ver desde arriba...un abrazo alba...
ResponEliminaEnhorabona per el cim!! :)
ResponEliminaLa quarta sembla Islàndia!!! però em quedo amb la teva cara de satisfacció de la darrera ;)
Salut!!
JESÚS, muchas gracias! Desde ahí arriba todo és fantastico... el esfuerzo merece la pena! Salut!
ResponEliminaPERE, moltes gràcies! Sí que n'estava sí de satisfeta... va ser tot un repte per mi! Però espero tornar-hi algun dia, va ser meravellós!
Salut i fins aviat!!!