L'ikebana és l'art japonès de la composició floral. També és un sender, un camí d'autorealització, diuen que iniciar-se en l'ikebana és embarcar-se en un viatge d'autoexploració.
Tradicionalment sol s'utilitzava material natural, però l'ikebana contemporani incorpora material sec, paper, metall, tela, fusta, pedres, vidre, plàstic, fruita, botelles, llaunes, etc. Tot val!!! Hi ha tantes diversitats com la vida mateixa proposa, sol cal atansar-se a aquest art duna forma receptiva i intuïtiva.
Avui he fet un taller d'ikebana i m'ho he passat molt bé... la veritat és que poc em pensava jo que de quatre rames, dues canyes i unes quantes pedres en podria sortir quelcom que m'agradés tant!
Us deixo quatre fotos de la jornada!
Doncs la jornada transmet calidesa i bellesa, la primera foto és preciosa... I seguiràs fent-ho? Sembla que a més d'aconseguir bellesa exterior, aconsegueixes bellesa interior, no? (què és bellesa interior, estar en harmonia amb un mateix?) ho meditaré amb el coixí, nanit, Alba
ResponEliminaMés que bellesa interior el que s'aconsegueix és pau interior... calma... és bonic!! ;)
EliminaÉs preciós! Aquests japonesos són uns mestres! *.* M'encanta!!!
ResponEliminaI t'ha quedat molt guai. :D
EliminaGràcies Jenny! és una pràctica molt bonica de fer... i fàcil!!
EliminaMolt maco, Alba!!! Ens n'ensenyaràs més, si en fas? M'agraden molt.
ResponEliminaEspero fer-ne més i poder-los ensenyar, clar que sí!
EliminaNo pares! Els japonesos tenen unes quantes pràctiques tradicionals que a primera vista a nosaltres se'ns fan molt estranyes i poc atractives. Però després de provar-les poca gent és la que segueix sense trobar-los el sentit. Podem pensar que si aquella gent fa tant temps que ho fan serà per alguna cosa, oi? Molt bones fotos, per cert.
ResponEliminaSí, la veritat és que mai havia estat tant ocupada de coses que m'agraden.... L'important és estar content! I ara mateix n'estic! :D Gràcies XeXu!
EliminaEts una autèntica manetes!!!! Jo no me'n sortiria ni amb doble dosi de paciència. Enhorabona per tenir aquest do, aquest sentit, i a més, saber-lo trobar i explotar.
ResponEliminaClar que te'n sortiries... sol cal deixar-se portar i sempre surten coses boniques!
EliminaSón molt maques les imatges.
ResponEliminaGràcies Helena!
EliminaQue bonic, Alba!! Doncs és un bon començament del camí, les fotografies ho demostren, desprenen molta calidesa les combinacions que vas fer.
ResponEliminaPer anar fent camí és necessàri anar poc a poc i sense fer gaire seroll! ;) Gràcies per les teves paraules Sílvia! Ptonets.
EliminaNo n'havia sentit parlar. Sembla molt interessant i les fotos ensenyen composicions ben boniques i que desprenen calma.
ResponEliminaI l'interessant és que es poden fer composicions amb qualsevol material.... Des de que vaig fer el taller que em passejo pel carrer o pel camp i tot el que veig penso: Això quedaria bé al meu nou ikebana! :DD
EliminaTens raó amb poques coses senzilles i una mica de gràcia i gust surten coses ben boniques.
ResponEliminaA tu t'ha quedat preciós!
Gràcies bonica! Muak!
Elimina