M'agrada l'arribada del bon temps. Per mi és una època plena d'esperança, tot torna a brotar de vida després d'un hivern dur, m'emociona veure els nous brots dels arbres, els cactus florits, dents de lleó per tot arreu, malves, roselles, roses! Somric i sóc ben feliç!
 |
| Al·lucino amb el que està fent aquest cactus! Hi haurà un munt de flors! :D I em fa especialment il·lusió, perquè aquests cactus són fillets d'un cactus gegant de la meva padrina, que quan ella va morir me'l va deixar en herència i.... Bé.....crec que aquest cactus és mereix un post apart. xD Li faré! |
 |
| Roser infinitament florit a causa de la meva deixadesa per no esporgar-lo quan tocava..... però què nassos! A mi m'agrada així! Ben salvatge i florit! :P |
És un cicle, un clicle al qual m'hi he d'acostumar, hi haurà fred, tristor i patiment, però després sempre tornaran a sortir les flors, l'escalfor i la il·lusió.
Que bé, han florit els cactus, els rosers salvatges i els teus somriures! :)
ResponElimina:D Tot torna a començar.... Ptonets!
EliminaM'agraden molt les roses taronges!
ResponEliminaI a mi! Roses de color rosa?? Nooooo, millor taronges!! ;) Ptons!
EliminaQuina xulada de fotografies, ALBA!! Són maques, maques de veritat...
ResponEliminaPer cert, he bufat a la darrera foto ;-))
Gràcies Assumpta!!! Si has bufat, de ben segur que el teu desig ja està de camí! No falla!! :P
EliminaPtons!
Demano un desig ben gran i bufo ben fort!
ResponEliminaEsperarem amb delit el post del cactus. I les roses taronges, espectaculars.
Com més ganes hi possis millor! Els dents de lleó no poden resistir-se i compleixen tot el que se'ls hi demana.... hehe!
EliminaEl faré, el faré..... però abans, esperaré a que floreixi! :)
Ptonets!
ResponEliminaHe bufat ben fort i he demanat, és clar, un desig!
Abraçades, des de El Far
No tardarà gaire en arribar Jordi, ja veuràs! :))
EliminaPtonss!!!
Aquest temps ens dóa una injecció d'energia extra que ens revifa i ens esperona
ResponEliminaI tant Joan.... sort en tinc de la primavera i de l'estiu que la segueix!! Per això no em molesta la calor... perquè emocionament estic taaaant bé que res de la resta m'importa! :))
Eliminala primavera i l'esclat de les flors ! bufo i bufo ben fort , per demanar que no quedi
ResponEliminam'alegro de la teva alegria primaveral Alba!
:) I jo me n'alegro de que te n'alegris!
EliminaUna abraçada gegant!
Apa, quin post més alegre, les fotografies són una passada. Molt bona primavera!
ResponEliminaGràcies Loreto!!
EliminaLes meves emocions fluctuen... igual que les estacions! ;)
Ptons!
Que sí, unes fotos molt xules, preciós jardí. Però només diré una cosa: 100km en un cotxe sense aire condicionat. Que torni l'hivern, si us plau.
ResponEliminaJa sabia jo que no tots hi estaríem d'acord..... ;) A veure.... no saps què són les finestres abaixades? Estic més que acostumada a viatjar sense aire condicionat i... bé, no et negaré que quan fa calor calor reses per a poder sortir del vehicle, però no ho trobo pas un motiu de prou pes per desitjar que torni l'hivern. És molt pitjor el fred de dins del cotxe quan no hi tens tampoc calefacció!! :SS
EliminaTot reneix. Això ens estimula. I a tu també, pel que veig. Has fet unes fotos amb molt d'art.
ResponEliminaM'han semblat totes precioses, però els cactus (els de la padrina) els he trobat molt curiosos amb aquestes protuberàncies que són floretes. Les roses salvatges, d'aquest color safrà, també són una passada.
Bona primavera, bonica!
Jo no puc parar d'al·lucinar amb aquests cactus..... Ja fa dies que estan aixi... ara em fa patir que no arribin a florir mai!!!
EliminaI que bonica la primavera per reviure il·lusions, per omplir-nos d'energia, perquè caiguin totes les pells mortes de l'hivern. Aposto per una primavera eterna!!
ResponEliminaAquesta col·lecció de somriures que ens deixes és la millor constatació de què la vida segueix.
Aferradetes primaverals!!
Que bonic seria un món amb primavera eterna.... jejeje!
EliminaPtonets!
A mi em passa el mateix amb la primavera. Fas unes fotos precioses. El roser, també m'agrada ben salvatge. Entrar al teu blog dóna gust, aquesta manera de florir se'm contagia. Una abraçada.
ResponEliminaLlegir-te sí que dóna gust!
EliminaPtonets guapa!