Vacances 2014

Avui toca post d'aquells de "massa fotos".

Anar de vacances sempre suposa gastar diners, per molt que intentis reduir despeses, sempre acabes gastant més que si t'haguessis quedat a casa.

No ens havíem pas plantejat res... la idea era agafar la furgoneta i anar a donar un tombet per les Espanyes... però de cop i volta se'ns va il·luminar la bombeta i vam saber que disposàvem d'uns diners per a gastar en bitllets d'avió, així que vam agafar Internet i vam buscar el destí més econòmic d'una determinada companyia d'avions. I pim pam, quinze dies més tard ens trobàvem aterrant a l'aeroport de Maó. Sense res més que un bitllet d'avió i una bona motxilla ens trobàvem a Menorca disposats a passar-hi 6 dies i 5 nits. 

Sense hotel. Sense restaurants. Sol un cotxe llogat, la càmera de fotos, el càmping gas, les esterilles i els sacs i una mica de roba per sortir del pas. 

 

Des de que, adolescent de mí, vaig llegir un llibre de l'editorial Gran Angular
que parlava d'una colla d'amics que voltàven per Menorca
i visitaven els talaiots i les taules megalítiques que
sempre m'havia fet especial il·lusió veure-ho.
Realment són espectaculars!!!

 

I les nits.... en hotels "Milions d'estrelles" potser no eren gaire còmodes...però sí que únics i irrepetibles!

Al Delta

Arrossars, flamencs, passeig, dunes.... sediments.

Tothom ha estat algun cop al Delta de l'Ebre...  I si no hi heu estat mai segur que associeu el Delta amb alguna paraula. Començo posant les meves i si us en ve alguna us hi podeu afegir...

Miralls d'aigua, palmeres, arròs, arrossars, companya de feina, història, cneo Corneli Escipió, Fenicis, Silurs,  musclo zebra, charlies, feina, tango, màgia, llagostins, mosquits, pastissets de cabell d'àngel, rossejat, anguiles, angules, calma, passió d'aigua, pau, equilibri, màgia, aire...

A l'abrodatge!

Feia estona que el capità tenia el vaixell agullat. Ja no podien perdre més temps, era o ara o mai.


_Pirates, ha arribat l'hora!!! A L'ABORDATGEEEEEEE!!!!_ cridà amb força el capità. 
I tota una colla de pirates bruts i mal afaitats van començar a cridar mentre saltaven a l'embarcació veïna i miraven que la sang no els esquitxés.

 (...)

_Terra a la vistaaaa!! _ va cridar el vigia. 


I tots ben contents de rom van aplaudir efusivament. El dia no podia ser més rodó ja que després d'haver guanyat aquell tan apreciat botí....  arribarien a tocar terra!


El que no sabien era...... que haurien de fer un gran salt en el temps! :)

Ahir em va tocar treballar, però va ser un dia diferent... vaig "gaudir" d'un passeig amb vaixell de vela per Barcelona. 
Deu ni dó!!!! Veure tota aquella colla de gent banyant-se al mar (suposo que era la platja de la Barceloneta) just al cantó del port, em va agafar mal de tot!! eeeecccsss!!!!
I jo que no sóc pas de mar... estant allà al mig, allunyada de la gran ciutat... vaig tancar els ulls i amb l'aire que em colpejava la cara... em vaig sentir molt i molt bé per una estona.... i és que els de la terra ferma quan anem al mar...... ens maregem! :S