Orellanes, orelletes, coques a la cassola..... cada poble té un nom diferent per dessignar aquest postre tant de festa major. I és que una festa major sense orellanes no és una festa major.
Recordo a la meua padrina i al meu padrí, que feien un tàndem perfecte. Ell agafava la massa i l'estirava i estirava tot fent servir el genoll i mentrestrant ella ho anava fregint. Al final un bon sarpat de sucre i allí hi havia orellanes per tots els dies que durés la festa. Algun cop provaré de fer-les jo, perquè un dia de lucidesa se'm va acudir de demanar-li la recepta.... i aquí la tinc, esperant-me a que em decideixi! El pròxim post que parli d'orellanes prometo que sigui perquè n'hauré intentat fer!
 |
| Fotografia feta i editada amb el mòbil |
Què faríem sense la viquipèdia! --> http://ca.wikipedia.org/wiki/Orelletes
Salut i visca les festes majors!
