aPARAULA'm: RECONÈIXER

RECONÈIXER

Reconec que costa acceptar

els pensaments i accions d'altres.

Accepto que costa reconèixer

que no vivim sols i necessitem dels altres 

per continuar avançant.

Podem buscar la paraula "reconèixer" al diccionari hi trobar-hi aquestes definicions:


__________________________________________________________________________________
1 v. tr. [LC] Veure, adonar-se, que (una persona o cosa) és tal o tal persona o cosa que ja ens era coneguda. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer amb la veu, amb el caminar. El reconeixeria entre mil. Tu, pròdig? No et reconec. 

2 tr. [LC] Examinar (algú o alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l’enemic. 

3 1 tr. [LC] Admetre (una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.). Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó. Reconèixer algú el seu error. Reconèixer un govern. 
3 2 tr. [LC] Admetre, confessar, com a propi. Reconèixer la seva firma. Reconèixer un fill il·legítim. 
3 3  [ECT] reconèixer un deute Manifestar-se obligat per un deute. 
3 4  [LC] reconèixer un favor Agrair-lo.
__________________________________________________________________________________
 


Així doncs, tal hi com he mig intentat fer al principi, podríem utilitzar sinònims com ara acceptar, admetre, confessar... 


Reconeixer és un fet molt important, qui no sap acceptar al pròxim, no sap viure tranquil... no pot viure tranquil! He escollit aquest verb perquè últimament és el que té més pes en la meva vida i al qual li dec una gran gratitud.


Aquest post forma part d'aPARAULA'm, un homenatge conjunt per tal d'afegir-nos al seguit d'actes que aquest darrer any s'han fet per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Roots the cool

Roots the cool... familiarment coneguts com a "Rots de cul", la versió millorada dels Pets! ;) (al meu gust, clar.)

FOTOGRAFIES: Cámera Colorsplash by Alba!

Un grup amb un nom així què us suggereix? 

Les seves lletres es desmarquen de l'habitual, no solen parlar directament de política, ni fan cap mena d'apologia de les drogues, simplement canten històries esbojarrades, divertides i amb un toc de mala hòstia. Diríem que toquen un punk-hardcore-humorístic-rock accelerat al seu gust i sense prejudicis.

D'aquí poc han de posar-se a l'estudi a enregistrar el que serà la seva primera maqueta amb unes 7 o 8 cançons interpretades en català de ponent. De moment podeu escoltar aquesta cançó versionada enregistrada al Penta de Lleida en el seu primer directe, fa uns 2 anys, això vol dir que actualment han millorat molt.... i el que els queda!

NOM DIGOS BLANC by Roots the cool!

Quan es van crear la seva pàgina al facebook, @bzzzbip en va escriure la seva biografia!

Biografia

Els Roots the Cool són una banda rossellonenca formada per membres d'algunes de les més il.lustres families del poble. Els cosins Ramon i Jael Folguera ( baix i guitarra respectivament) descendents de Cal Quiquet i el Marc Hortet, de Cal Badio (bateria). Tant el Ramón com el Jael tenen experiència musical, ja que havien format part de grups com els Alboroto (Ramon) i Ansiolitikos ( Jael). El Marc per la seva banda havia formart part dels Atahú i destaca per haver estat tocant la batería desde els 12 anys. Actualment destaca per fer servir sense cap vergonya, una bateria electrònica enlloc d'una d'acústica, un fet inusual en un grup on les guitarres són les protagonistes.

Durant la seva adolescència van ser admiradors tant del punk clàssic que es feia al estat espanyol durant els 80 i 90, de grups com La Polla Records, MCD o Eskorbuto, com de grups internacionals com Nirvana, Sex Pistols, Rancid, Toy Dolls o els californians NOFX. 

El esperit festiu i la instrumentació i composicions més complexes, dels Toy Dolls i dels Nofx, son sens dubte una font d'inspiració molt important en els Roots the Cool. De fet un dels seus temes estrella és una versió en lleidatà de "Don't call me white" un dels hits més representatius dels californians.

Desde el seu debut a la festa d'aniversari de la Lupe Capell de Cal Sauel, al mític Penta, no han parat de fer bolos en diverses festes majors del Segrià i la Noguera, en un directe festiu però contundent i amb un show ben estudiat, que fa les delicies dels seus fans, que festa major en festa festa major són cada dia més nombrosos.

https://www.facebook.com/pages/Roots-the-Cool/256155034409860

Sé que és una música que no agrada a tothom, per això no pretenc que us en feu fans, però si més no que sentiu parlar d'aquest trio que tant s'ho curra i que promet molt!

Cabaret

 I van cantar, i van ballar, i van interpretar.... i ho van fer de primera! 

Anar al teatre reconforta, i si el teatre és amateur encara més, perquè la il·lusió i les ganes que hi posen s'acaba transmetent al públic.

Un bravo ben fort per 5ERRESteatre!

Ara provo de pintar amb "pastels" i és molt divertit, però.... ja veieu que complicat! Hauré de fer un intensiu de dibuixar mans i pintar mitjes de reixeta! :S 
El que sí que tinc clar és que practicant se n'aprén... així que no em queda més remei!