Sempre havia volgut una llibreria com aquesta on necessités una escala per accedir als llibres de dalt de tot on hi pogués haver llibres de tota mena, de tots colors i de totes mides. On perdrem tot mirant i remirant els lloms de tots els volums.... Sempre ho havia volgut.....
Però ara, ara em sento inútil dins una banyera d'aigua calentona rellegint Tokio Blues de Murakami enmig d'una llibreria que no sé ni de qui és...
Què hi faig aquí? Visc dins d'un somni... Un somni que en qualsevol moment em farà despertar per trobar-me amb la crua realitat....Merda!
L'inconscient no li va donar ni temps de que el llibres caigués a l'aigua que en Mateu obrí els ulls i s'alçà d'una revolada... Tot havia estat un somni, res més que un somni. Ell mai tindria aquella llibreria que tan havia somiat.
Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts del mes de novembre.
No he pensat pas res, he mirat la fotografia i sobre la marxa he escrit el que m'anava sorgint..... segurament com a improvitzadora no em guanyaré mai la vida..... hehehe!
