El meu primer intent de fotografiar un llamp em va dur a fer més de 50 fotografies, per poder captar solament això:
Però estic contenta... perquè els ruixats sempre refresquen l'ambient, i a hores d'ara convè! I molt.
Imatges, paraules, descripcions, idees...
divendres, 27 de maig del 2011
Tormenta
Després de la tormenta sempre arriba la calma..... diuen.
El meu primer intent de fotografiar un llamp em va dur a fer més de 50 fotografies, per poder captar solament això:
Però estic contenta... perquè els ruixats sempre refresquen l'ambient, i a hores d'ara convè! I molt.
El meu primer intent de fotografiar un llamp em va dur a fer més de 50 fotografies, per poder captar solament això:
Però estic contenta... perquè els ruixats sempre refresquen l'ambient, i a hores d'ara convè! I molt.
divendres, 20 de maig del 2011
#acampadalleida #spanishrevolution
Qualsevol somni és possible si algú creu en ell....
La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien... Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!
Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.
Salut i endavant!
La plaça Ricard Vinyes de Lleida estava plena, es cridaven consignes de tot tipus i hi havia gent de totes les edats. Fa il·lusió veure tanta mobilització, però a la vegada hi ha coses que em costen de païr: "hoy haré la revolución con mi coche nuevo", per exemple... Estem tant endinsats en el capitalisme que com es pot fer una revolució?? o potser la pregunta seria, quina mena de revolució és la que es vol fer? Segurament jo i els meus ideals no ho compartirien... Hi ha moltes coses a discutir, però mentrestant l'important és que els polítics se n'enterin que n'estem fins als ovaris, que ens necessiten per fer grosses les seves butxaques i que nosaltres reflexionem els 365 dies de l'any i ja n'estem farts!
Així que... abans que comenci l'anomenada jornada de reflexió us deixo amb un mini reportatge d'aquesta revolució social.
Salut i endavant!
dissabte, 14 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)