 |
| Fotografies fetes i editades amb el mòbil |
Una pregunta que de ben segur que sempre ha generat debat. Fa poc vaig estar al museu d'art contemporani de Vigo i no em va acabar de convèncer. Trobo que és molt divertit això de les instal·lacions, però costa discernir entre allò que és considerat art i allò que no ho és.
On comença l'art i on deixa de ser-ho?
Vaig veure moltes coses allà dins i coses realment estranyes: un túnel ple d'aire per poder caminar-hi per dins, una casa desordenada i plena de merda, (per aquesta raó de tres casa meva també és art!!! i jo sense saber-ho... a partir d'ara quan la meva parella em digui que sóc desordenada, li podré contestar: no perdona, això és art!), un munt de sabates al cantó d'uns hivernacles i amb una música bastant tètrica, jocs de lletres... i finalment una sala enorme plena de pancartes de cartró.
Tot pot semblar estrany i confús, pot costar veure-li la gràcia a les obres dels artistes, però.... penso que sol cal obrir la ment i deixar entrar allò que algú ens ha volgut mostrar. De ben segur que té una explicació, com tot a la vida... sempre hi ha una explicació.
