Ruta 66 (Relats Conjunts)

Vas caminant amb la mirada clavada a l'horitzó... a mesura que avances et vas trobant amb paraules que poc a poc s'ajunten al teu cap sense saber ben bé com ni perquè. Alguna cosa dins teu lluita per sortir enfora. Agrupes els mots al teu cervell i els vas recitant mentre el teu interior somriu, de felicitat.

Vas caminant cap a un destí incert, sembla que no avancis, el paisatge és monòton, fins i tot dur, però meravellós a la vegada. Et sorprens amb el que veus, t'emociones amb el que sents i t'encurioseixes per saber què hi haurà més enllà, fins on podrà arribar tot plegat.

Vas caminant....



Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes! Sé que potser no és un relat gaire entenedor... però ahir vaig assistir a la Tardoral poètica de Verdú i entre tant poeta suelto vaig visualitzar la imatge d'aquesta carretera i vaig pensar: Ja tinc relat! :P Va ser un vespre genial, on vaig conèixer gent meravellosa i on em vaig omplir d'autoestima per seguir avançant, per seguir caminant!  Una abraçada a tots els que hi vau assistir, als que us vaig posar cara per primer cop i a tots el que hi haguéssiu volgut ser però per alguna raó no va poder ser. Fins la propera!!!

Tàrrega i la fira del Teatre

Hi ha uns dies a l'any que Tàrrega s'omple de gent, espectacles, música i bon rollo. 

Aquest any el patrocionador oficial de la fira era la cervesa Moritz i juntament amb la organització de la fira han muntat un concurs de fotos a instagram, que ara està molt de moda. Així que vaig decidir deixar la càmera grossa a casa i treure el mòbil a passejar. Us ensenyo una part del que he fet! ;) 

Salut i teatre!

Joan Català amb el seu espectacle del bastó. Molt xulo i divertit!

Anar amunt i avall.... és un dels esports oficials de la fira.

Casa tapiada amb llibres.... Genial!!

Honesty. Senyal que formava part de la instal·lació "Contra la ciutat!" d'Esteve Soler i Jordi Queralt.

Ioga

Avui faré un post una mica personal.... però suposo que les fotografies que volia publicar m'hi han portat.

Fa anys que practico ioga... Vaig començar les classes com si fossin una mena de remei a la meva ansietat i poc a poc m'hi vaig anar enganxant fins que avui en dia no podria viure sense tenir uns moments per mi i el meu cos.

Què és el ioga? Tothom n'ha sentit a parlar i tothom en té una vaga idea, encara que potser no s'ajusti a la realitat. El ioga té moltes vessants, però totes elles van a la mateixa direcció, el ioga pretén que l'ésser humà pugui dominar el seu propi cos i la ment, el ioga no és solament postures boniques, recitar uns "oms" i estar assegut amb les cames entrecreuades... El ioga és un estil de vida, és la unió del cos, la ment i l'esperit.

Fa uns dies vaig comentar per la catosfera que una manera d'escapar d'un mateix (i dels seus pensaments) era la meditació... i és que sempre me'n recordo de la frase que un cop em va dir la meva professora:

RESPIRAR CONSCIENTMENT ET FA LLIURE

I és veritat! Solament amb això ja n'hi ha prou! Concentra't en la respiració i no pensaràs en res més... ni que sigui uns segons, però ja hauràs conseguit escapar. ;)