Vacances 2014

Avui toca post d'aquells de "massa fotos".

Anar de vacances sempre suposa gastar diners, per molt que intentis reduir despeses, sempre acabes gastant més que si t'haguessis quedat a casa.

No ens havíem pas plantejat res... la idea era agafar la furgoneta i anar a donar un tombet per les Espanyes... però de cop i volta se'ns va il·luminar la bombeta i vam saber que disposàvem d'uns diners per a gastar en bitllets d'avió, així que vam agafar Internet i vam buscar el destí més econòmic d'una determinada companyia d'avions. I pim pam, quinze dies més tard ens trobàvem aterrant a l'aeroport de Maó. Sense res més que un bitllet d'avió i una bona motxilla ens trobàvem a Menorca disposats a passar-hi 6 dies i 5 nits. 

Sense hotel. Sense restaurants. Sol un cotxe llogat, la càmera de fotos, el càmping gas, les esterilles i els sacs i una mica de roba per sortir del pas. 

 

Des de que, adolescent de mí, vaig llegir un llibre de l'editorial Gran Angular
que parlava d'una colla d'amics que voltàven per Menorca
i visitaven els talaiots i les taules megalítiques que
sempre m'havia fet especial il·lusió veure-ho.
Realment són espectaculars!!!

 

I les nits.... en hotels "Milions d'estrelles" potser no eren gaire còmodes...però sí que únics i irrepetibles!

Allà dalt

Fa dies que no entro per aquí, i potser a partir d'ara ja no ho faré tan sovint com ho feia. Em sap greu, però tot canvia... Suposo que el que va començar com un blog on mostrar les meves imatges ara s'ha acabat convertint en la meva feina del dia a dia. I estic molt contenta, però el temps és el que és. 

Alguns ja sabeu que el cel és una de les meves predileccions. Quan era petita sempre deia que volia ser astrònoma, em fascinaven les estrelles, els planetes, la existència humana... Al final vaig desistir, la veritat, al veure que les matemàtiques i la física estaven íntimament relacionats amb aquesta ciència... Els números no estan fets per mi! M'atabalen. Bé.... que m'enrotllo massa. Doncs després de moltes observacions a ull nu i amb telescopis, fa relativament poc vaig descobrir que podia unir fotografia i astronomia i el resultat va ser espectacular. 

Via làctea al Pallars Jussà

Un intent d'Startrails. (són 3 fotos de 10 minuts cada foto i unides després amb ordinador)

El cel és espectacular, però sovint la contaminació lumínica no ens el deixa apreciar en la seva totalitat. És una pena... Els humans sempre ho hem d'esguerrar tot! 

Per si us interessa us deixo amb aquest mapa   http://www.avex-asso.org/dossiers/pl/espagne/index.html  Si haguéssiu de triar un lloc per viure on aniríeu?? Jo ho tinc bastant clar.... A la foscor absoluta!

Salut i arreveure!!

Bardenas Reales

Algú ha anat mai de "Escuelas Viajeras"? Jo ja fa uns quants anys, però ho recordo com si fos ahir. El castillo de Olite, Tafalla, Tudela, Estella, Puente la Reina, el parque del Perdón, evidentment Pamplona, Roncesvalles, la foz de Arbayún, el valle del Roncal.... vam passejar-nos per gairebé tota Navarra  coneixent la seva cultura, la geografia, la gastronomia... I a sobre fent amics d'altres punts d'Espanya amb els quals després, un cop tornàvem a casa, ens escrivíem llargues cartes.

Recordo especialment las Bardenas Reales. Un desert ens deien que era. I jo flipant perquè a Espanya hi havia un desert... :) Crec que la guia ens va dir que a las Bardenas hi havia camells, com en tots el deserts, i nosaltres, inocentots, ens ho vam ben creure. Encara busquem camells ara! 

Fa uns dies, aprofitant les vacances de Setmana Santa, vaig tornar a Navarra. I vaig voler parar especialment a las Bardenas. A aquell "cerro testigo" anomenat de Castildetierra, símbol de tot el Parc Natural. Vaig sortir enamorada de tanta aridesa, de tant "no res", de tant "wild, wild west".

I se'ns va fer de nit allà... al costat del cerro de Castildetierra. No hi havia una gran nit per fotografiar estels, però no me'n vaig poder resistir.... :)