Unilla

Lo Clot de la Unilla és una llacuna que hi ha prop de les poblacions d'Alguaire i Almenar i que es caracteritza per un règim d'inundació molt irregular. Els anys de més sequera no n'hi ha ni rastre, en canvi els anys més plujosos l'espai pot abastar més de 30 hectàrees. 

A nivell ornitològic és un lloc important, però hi ha certs problemes deguts a l'acció humana: contaminació de l'aigua, crema de marges... en definitiva una destrucció d'hàbitats que vés a saber si podria ser evitable...

Algú sap reconèixer el mixó que hi ha a la imatge??

Feia anys que l'Unilla no es plenava.... I dóna goig de veure. 

 Aquest dies ha estat un bon lloc on salvar-se.

L'agost

S'acaba l'agost.

L'agost m'agrada per moltes coses.... però una d'elles és pel seu gran cel. Heu vist mai el cel d'agost? A l'estiu ens trobem encarats cap al centre de la Via Làctea, la part més brillant, i si tenim la oportunitat d'estar en un lloc poc contaminat lumínicament veiem una Via Láctea espectacular. A Catalunya el millor lloc per observar el cel és el Pallars Sobirà, sense dubte! (mireu el mapa sinó... http://www.avex-asso.org/dossiers/pl/espagne/index.html) I allà vam fer cap.

El dia s'acabava ben ennuvolat i jo gairebé ja havia perdut l'esperança de fer alguna foto nocturna...

Sort de la furgo.... eterna viatgera.

Núvols que es començaven a dissipar. Estany de Moncortés.

I l'esperança no es pot perdre mai!!!!! M'hagués agradat eliminar del tot els núvols, però veure al cel tantes estrelles juntes em va fer oblidar de tot! 

Vacances 2014

Avui toca post d'aquells de "massa fotos".

Anar de vacances sempre suposa gastar diners, per molt que intentis reduir despeses, sempre acabes gastant més que si t'haguessis quedat a casa.

No ens havíem pas plantejat res... la idea era agafar la furgoneta i anar a donar un tombet per les Espanyes... però de cop i volta se'ns va il·luminar la bombeta i vam saber que disposàvem d'uns diners per a gastar en bitllets d'avió, així que vam agafar Internet i vam buscar el destí més econòmic d'una determinada companyia d'avions. I pim pam, quinze dies més tard ens trobàvem aterrant a l'aeroport de Maó. Sense res més que un bitllet d'avió i una bona motxilla ens trobàvem a Menorca disposats a passar-hi 6 dies i 5 nits. 

Sense hotel. Sense restaurants. Sol un cotxe llogat, la càmera de fotos, el càmping gas, les esterilles i els sacs i una mica de roba per sortir del pas. 

 

Des de que, adolescent de mí, vaig llegir un llibre de l'editorial Gran Angular
que parlava d'una colla d'amics que voltàven per Menorca
i visitaven els talaiots i les taules megalítiques que
sempre m'havia fet especial il·lusió veure-ho.
Realment són espectaculars!!!

 

I les nits.... en hotels "Milions d'estrelles" potser no eren gaire còmodes...però sí que únics i irrepetibles!