Heus ací el primer intent de foto nocturna de llarga exposició... Pensava que quedaria pitjor!
13 fotografies amb una exposició de 30 segons cada una. Sí, ja ho sé, hagués d'haver tingut més paciencia i probablement la traçada hagués estat millor, però...... coi! Feia molt fred!
Prometo que a l'estiu m'hi esmeraré una mica més. ;)
Ja, ja, ja... Una de les coses que descobrim amb el temps és que sovint, fer fotografia de natura és una manera de posar a prova la paciència de cadascú. Recordo que en un dels seus llibres el Bryan Peterson deia que a veagdes fins i tot s'emporta bocates per acompanyar les llargues exposicions.
ResponEliminajejej. Doncs potser sí que al final acabaré enduent-me bocates, pipes o el que sigui! ;) Ja ho diuen que la paciència és la mare de la ciència!!
ResponEliminaUna gàlaxia davant dels teus ulls, què importa la paciència...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Quan es vol fer una foto ben feta sí que importa la paciència... Per mirar el firmament no importa res... parla per sí sol.
ResponEliminaSalutacions!