Perduts com un girasol al capvespre.
Poc a poc tot tornarà a ser com era... Quan els canvis es transformen en quelcom insuportable, hi ha ments que no són gens intel·ligents i intenten fugir veient-se atrapades tot fent crèixer l'angoixa. Sempre hi ha una part que vol crèixer i una part que no i vés per on que sempre acaba guanyant la part positiva. I m'agrada.
M'agrada molt la foto i l'optimisme de les lletres!
ResponEliminaCal seguir girant malgrat, momentàniament, no hi hagi sol.
Hi ha ments, i ments. Algunes aprofiten per crèixer. Altres s'enfonsen en la pròpia misèria. I d'altres passen temps en la foscor i un bon dia desperten d'allò més ufanes. Cadascú és com és, no s'hi pot fer més.
ResponEliminaPtns.
Sí porquet, sempre hem d'anar en busca del Sol, perquè tard o d'hora tornarà a sortir! Una abraçada.
ResponEliminaAriadna, cada ment és un món desconegut, n'hi ha que alimenten pors i neguits i d'altres que malgrat aquestes pors intenten sortir-se'n... No s'ha de parar mai de lluitar. Una abraçada!
M'agrada aquest Girasol de capvespre, un punt de vista diferent al meu i com no amb molta dificultat per la poca llum, per aixó es una molt bona foto!!!!! Una abraçada
ResponEliminaBella imagen, nos gusta que la hayas tomado casi sin luz, una ironía para estas plantas, muy bello blog, pasaremos por aquí más a menudo, un saludo.
ResponEliminawww.fotosparadisfrutar.blogspot.com
Gràcies Òscar, tot depen del color de les ulleres amb que ho miris, oi? Les perspectives són ben diferents, però en tot hi ha quelcom a admirar... Salut i abraçada!
ResponEliminaMuchas gracias Mexóba, pues la verdad que sí, nunca me había imaginado un girasol sin sol, hasta que lo ví. Y ahí está! Me encanta la idea de fotos para disfrutar.... Salud y disfrute!
Sóc dels que pensa que les coses ja no tornen a ser el que eren. No dic ni que siguin millors, ni pitjors; potser només són diferents. L'important és seguir creixent i que guanyi la part positiva! Preciosa foto, Alba! ;)
ResponEliminaTens raó joanfer, les coses mai tornaran a ser com eren, però almenys espero que puguin tornar una mica a la normalitat... Sempre ha de guanyar el positivisme!
ResponEliminaSalut i abraçada!
M'encanta l'optimisme de les lletres, que contrasta en certa manera amb la nostàlgia que professa la foto. Com sempre, boníssim ;)
ResponEliminaGràcies Lilith, en moments de nostàlgia i tristesa sempre s'ha d'intentar ser positiu...
ResponEliminaSalutacions!