dimarts, 2 d’agost del 2011

Allò que se'n diria sunset

I vaig acomiadar el juliol de la manera més simple possible... Sovint les postes de Sol són tristes i nostàligiques... una manera poètica de dir adéu. Però també poden ser tremendament boniques!







Salut i bon agost!

11 comentaris:

  1. Jo prefereixo veure-les com la traca final del que ha hagut de ser un dia genial!

    Bon agost!

    ResponElimina
  2. Les postes de sol són molta maques, però sempre guanyen en companyia.

    ResponElimina
  3. Sempre he sigut mes de sortides que de postes, es menys trist...
    Genials imatges.

    ResponElimina
  4. L'aura que rodeja el sol a la primera foto està genial.

    Bon agost Alba!

    Petons.

    ResponElimina
  5. Així m'agrada Porquet, treient-li sempre el costat positiu! Abraçada!

    Xexu, la companyia sempre és bona i per una posta de sol encara més. Sol tot sembla molt més trist... una abraçada!

    Jo també Carles, per fer honor al meu nom! ;) Salut i abraçada!

    Gracias Ramon. Saludos!

    Merci Ariadna, la veritat és que va ser una sorpresa del revelat! No m'ho pensava pas que es veuria així... Una abraçada, maca!

    ResponElimina
  6. Unes fotos precioses,sobretot la primera, quina llum!. Les postes de sol, són tan boniques i en bona companyia, tot un regal!.

    ResponElimina
  7. Aprofita el temps lliure bandida!!! Artista!!!!

    ResponElimina
  8. Això és el més important Audrey, la bona companyia! ;) Salut i abraçada!

    Plana!!!! Quina sorpreseta veure't per aquí! A veure si algun dia em deixes fer-te servir de model! ;) Petonarros!

    ResponElimina
  9. Tramonti veramente fantastici.
    Complimenti!

    ResponElimina