 |
| El padrí Ramon i la padrina Ramona de viatge de noces a Barcelona |
Falta algú... i d'aquí uns anys, quan jo no hi sigui, de res servirà tot el que jo he dit o he sentit, s'ho engolirà tot l'oblit. N'hi ha prou amb dues generacions perquè la vida d'una persona s'esfumi per sempre més...
Ara deuen estar junts.... o no? qui sap què hi ha més enllà d'una vida carnal! No crec en res que provingui d'un ésser superior, però tampoc em vull resignar a pensar que tota la energia que flueix en el nostre cos, un cop ens arriba l'hora de morir, es mor amb nosaltres... perquè a l'insitut em van ensenyar que l'energia no es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Així que, padrí, siguis on siguis, dóna un peto ben fort a la padrina i també a la Dolores i el Juan, perquè jo no oblido a ningú i vosaltres heu compartit amb mi uns anys inoblidables.
Falta algú...
El temps i la vida de cadascú fan que els records dels que ja no hi són es vagin perdent, sovint ens hem de preocupar més dels vius que ens envolten. Això no vol dir que no recordem, i que si volem perpetuar aquest record, puguem traspassar-lo a les generacions que han de venir, per saber d'on venen, i cap on han d'anar.
ResponEliminaHas gaudit de la seva companyia, resten records, sentiments, experiències..., pura energia que ben segur es transforma!.
ResponEliminaAbraçada!
En realitat mentre seguim recordant-los és com si els féssim presents....presents en la seva absència
ResponEliminaQuina foto més maca! Estic segura que el seu record omplirà molts buits amb l'acceptació d'aquest nou tram de vida que t'espera.
ResponEliminaUna abraçada.
La vida i la mateixa mort es plena de incerteses. No sabem però imaginem. Uns li diuen esperança, altres por a lo desconegut.
ResponEliminaQuedem-se amb el record i mantinguem vius aquells que ja no i son.
Una abraçada
Per cert... una gran fotografia.
...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
ALBA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.
José
Ramón...
XeXu, els vius són els que importen, indiscutiblement, però quan algú important desapareix hi ha un dol a fer... i a estones el nus de la gola costa de desfer... Però seguirem endavant, sempre endavant!
ResponEliminaAudrey, i jo és el que penso, que es deu transformar... en vés a saber el què! Salut i abraçada.
Elfreeland, sí, però aquests record duraran una o dues generacions... després quan aquestes generacions també morin, tot caurà en l'oblit. I fa penota pensar-hi...
Doncs la foto no sé de qui és Maijo, està extreta del baul dels records! Diuen que un es va fent gran amb les morts que va acumulant de gent del seu voltant... quina manera de contar els anys no?
Hola Jan, doncs sovint les incerteses més cruels estan en la vida i no en la mort. La mort ens fa por perquè ens fa por desaparèixer... deixar d'existir... Però els que ens quedem sempre tindrem els records, això no ens ho treurà ningú! Salutacions!
Jose Ramon, gracias por visitar el bloc. Me encantan los saludos de la Luna. Saludos!