dimecres, 28 de desembre del 2011

La Serra de San Quilez

El Mirador de la Serra de San Quilez i l'ermita de San Quilez estan situats a la comarca de la Llitera.  Per accedir-hi, si sortim de Lleida direcció Vielha per la N-230 i estant ben atents, abans d'arribar a Benabarre, a la recta on hi ha l'aeròdrom i l'encreuament per anar a la Central de Canelles hi ha un cartellet minúscul a mà esquerra que ens indica "San Quilez". El camí que hi porta és una pista i s'ha de dir que d'indicacions n'hi ha ben poques!

L’actual edifici de l’ermita pertany  als segles XVII-XVIII encara que hi algunes restes que indiquen que ptser va estar aixecada a partir de les restes d’una altra construcció anterior.
Temps ençà, aquesta ermita era custodiada per un ermità que, juntament amb la seva família, hi vivien tot l’any. Actualment hi ha un guarda forestal que hi viu solament durant els mesos d’estiu per tal d’avisar en cas de veure algun indici d’incendi i és que des de dalt estant és veu molt territori, tan d’Osca com de Lleida. 




Tot fent-vos una aproximació... 




He de dir que una de les coses que em va agradar de San Quilez és que l'ermita està oberta ja que a molts llocs (i s'entén també) aquests espais solament s'obren per dies puntuals.

Fa temps, tenia uns tiets que vivien a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona. N'eren els ermitanys. De petita hi anava amb la família, de visita, a passar uns dies... i estar allotjat en aquell espai recordo que era màgic. Més tard, els tiets es van fer massa grans i van deixar l'ermita per anar a viure al poble i l'ermita la van agafar una parella jove, que potser a dia d'avui encara hi estan. Quina enveja!! Ara ho penso....... i dic: com m'hagués agradat ser a mi l'ermitanya! Actualment els dos tiets ja han passat a millor vida. Algun dia tornaré a l'ermita d'Ulldecona i us en faré un post!


13 comentaris:

  1. Però a veure, les ermites tenen connexió a internet? Si ja em costa d'entendre els que defenseu la vida als pobles, això de viure en una ermita... mare de déu, em sembla d'un altre planeta...

    ResponElimina
  2. la segunda, qué bonita foto!!! un abrazo alba...

    ResponElimina
  3. Uooooooooooo! M'encanten! I segur que hi ha molts llocs per fer d'ermitans, només cal cercar! Si justament per aquells indrets perduts és on hi ha més pobles necessitats de vida humana... :( Ho deixem perdre tot...

    ResponElimina
  4. Quina edició fotogràfica...és genial Alba!
    Ostras m'agraden totes!!!
    Esperaré a que tornes a Ulldecona per veure el post!
    BESOS!!!
    AH...BON ANY!!!
    :)

    ResponElimina
  5. La segona foto, m'encaaaaanta! És una ermita diferent, sembla una masia! Tenen un encant especial les ermites, però aquesta, amb aquest paisatge que s'intueix que té per panoràmiques té pinta de ser molt bonica!

    Esperarem fotos i més històries dels teus tiets d'Ulldecona!

    ResponElimina
  6. XEXU, clar que hi ha conexió, faltaria més! des d'allà estant tenia tota la cobertura 3G del món! I la més gran tranquilitat de totes...

    JESÚS, gracias! buen año!!

    ONA, segurament... però ara ja no són necessaris els ermitanys. No com abans...

    REMEI, ho tinc ben pendent això d'Ulldecona, a veure si m'acosto a les Terres de L'Ebre ben aviat!!

    PORQUET, sí!! i per dins era genial... I sí, el paisatge espectacular! es veia els Pirineus, el Montsec, les serres de Santa Anna... llàstima que no hi havia molta visibilitat i les fotografies no van quedar gaire xules...

    ResponElimina
  7. ¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
    amb les espases i les batalles?
    L'única estrella que prenc per guia
    és la del gaudi i de la música.
    Feliç any 2012!!

    ResponElimina
  8. Tornar. I tant que sí. Un etern tornar. Bon 2012.

    ResponElimina
  9. Alba, aquestes fotografies són precioses, sembla que ens transportes a un altre temps, a un lloc on hi habita el silenci. Quina història més maca la que ens expliques, i és que allà on mirem hi ha una història per escriure, per recordar, i tornar enrera. Una abraçada i bon any.

    ResponElimina
  10. M'encanta el cel de la primera fotografia!, un cel esponjós!...Torna-hi Alba!, els llocs màgics s'haurien de retrobar tot sovint, per carregar-nos de la seva energia.
    BoN 2012!, Alba.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  11. Quina bona sensació em transmets del record d'una troballa d'aquestes!! Aquí no he estat, però la sensació de la que parles es la mateixa a tots els llocs on arribes i et sorpren el que trobes i més si hi trobes també un bon paisatge!!
    Molt curiosa la construcció de l'ermita!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. No, Alba, que després depilar-se et costaria un ou i una dotzena! ;D

    ResponElimina