Des d'on som només tenim una possible persperctiva. Si ens movessim i ho veiessim des d'una altra, segur que podríem estar més aprop del color rosa o del que fóra.
Jo, més que rosa, em quedo amb el fúcsia; sempre té molta més força. Has fet un bon processat, em recorda allò que feia el Warhol.
Ja veig que tu tens una vareta màgica que fa tornar les imatges grises del color que més t'agradi!!... Veus això és una gran sort!!... De totes maneres jo sempre procuro buscar les que ja tenen el seu color natural...les massa grises procuro deixar-les una mica de racó!!...Perquè amargar-nos la vida si també existeixen els colors alegres i bonics!! M'ha agradat aquesta manera de fer-nos veure el món des de baix i de fer-nos reflexionar sobre els matisos que li podem donar. Una abraçada.
A vagades les coses es veuen força fosques, es tracta tan sols de posar-hi color i ja es veuen diferents, molt xulo el post! i la foto molt maca! A volar!
Agraeixo les vostres paraules, de veritat. S'ha d'intentar ser positiu.... encara que a vegades costa MOLT... ho intento!! Una de les quatre fotos és la original, sense retocar, suposo que es veu clar no? No hi ha cel més blau que el de la segona foto! Petons per tots!
Pobra bèstia, si hagués sabut que aquella noia que li feia la foto des de baix al final li faria aquests retocs...
ResponEliminaSí, noia, sí, cal tenir paciència, que si no malament... res no dura per sempre... ni per bé ni per mal.
ResponEliminaUna combinació de colors molt maca... una abraçada!
M'AGRADA!
ResponEliminaPaciència, paciència, que és la mare de la ciència. Molt ben aconseguida, aquesta foto, eh! Això no és fàcil!
ResponEliminaPer cert, juraria que vaig comentar el teu anterior post, però ara que miro veig que no hi ha cap comentari meu... Últimament vaig molt distreta!
si podem controlar els nostres colors....estem salvats
ResponEliminaBones fotos! haurem de tenir a mà un espill de colors per lluitar contra la grisor!
ResponEliminaDes d'on som només tenim una possible persperctiva. Si ens movessim i ho veiessim des d'una altra, segur que podríem estar més aprop del color rosa o del que fóra.
ResponEliminaJo, més que rosa, em quedo amb el fúcsia; sempre té molta més força. Has fet un bon processat, em recorda allò que feia el Warhol.
Petons.
MAGNÍFICA ENTRADA, UNA EJECUCIÓ BRUTAL!!!
ResponEliminaCOM M'AGRADA EL QUE HAS FET!!!
QUINA MENT TENS...
Alba, doncs tu mateixa ja ho has dit... paciència que és la mare de la ciència! Ànims, bonica!
ResponEliminaJa veig que tu tens una vareta màgica que fa tornar les imatges grises del color que més t'agradi!!... Veus això és una gran sort!!...
ResponEliminaDe totes maneres jo sempre procuro buscar les que ja tenen el seu color natural...les massa grises procuro deixar-les una mica de racó!!...Perquè amargar-nos la vida si també existeixen els colors alegres i bonics!!
M'ha agradat aquesta manera de fer-nos veure el món des de baix i de fer-nos reflexionar sobre els matisos que li podem donar.
Una abraçada.
Cuca, busca "Des de baix" al google, i veuràs com és que m'ha cridat el títol del post...
ResponEliminaA vagades les coses es veuen força fosques, es tracta tan sols de posar-hi color i ja es veuen diferents, molt xulo el post! i la foto molt maca! A volar!
ResponEliminaAgraeixo les vostres paraules, de veritat. S'ha d'intentar ser positiu.... encara que a vegades costa MOLT... ho intento!!
ResponEliminaUna de les quatre fotos és la original, sense retocar, suposo que es veu clar no? No hi ha cel més blau que el de la segona foto!
Petons per tots!
lindo post, com o fundo em varias cores ficou muito interessante
ResponEliminaabraço
Milton
Hi ha un món per a cada miopia... Del mateix sol uns se'n fan el caliu i altres s'hi cremen...
ResponEliminaDes del far amb bona mar.
onatge