El món deformat, girat cap per avall, un efecte mirall del que és i del que pot arribar a ser. Res no importa quan faig fotografies, res m'impedeix tirar endavant.
Cançó d'última hora! Sempre em passa el mateix... un cop publico se m'acudeixen més coses que posar al post... En fi!! no tinc remei!!
Quant fas fotos i tens tot el tems del mon es una passada. Avui has tret un bon resultat.......
ResponEliminaI si no tinc temps.... me l'invento!
EliminaMmm... tinc la impressió que s'amaga força cosa rere les paraules que escrius, però no arribo a entendre-ho. Molts hem viscut dins la bombolla algun cop. Però la bombolla potser és diferent per cadascú. Segueix fent fotos.
ResponEliminaSi... suposo que aquesta era la intenció, que no s'entengués gaire.... que cadascú interpreti a la seva manera! Hi ha bombolles de milions de colors, però totes tenen la mateixa forma... deu ser per alguna cosa!
EliminaHahaha! M'encantes! Fotos boniques, paraules enginyoses que fan pensar, i espontaneitat. :D Gran combinació!
ResponEliminaGràcies bonica! M'agraden les teves paraules... petonets!
EliminaLes bombolles efímeres...però tan belles!!. Boniques fotografies...segueix!!. Viure-hi?,per refer-se?,per protegir-se?, qui sap...
ResponEliminaUna abraçada!
En realitat tot és efímer, però només valorem allò més fràgil, allò que està al límit... Vivim! Refem-nos! Protegim-nos! que tot tornarà a ser ben bonic.... Gràcies per les teves paraules Audrey!!
EliminaLes bombolles efímeres...però tan belles!!. Boniques fotografies...segueix!!. Viure-hi?,per refer-se?,per protegir-se?, qui sap...
ResponEliminaUna abraçada!
Les bombolles efímeres...però tan belles!!. Boniques fotografies...segueix!!. Viure-hi?,per refer-se?,per protegir-se?, qui sap...
ResponEliminaUna abraçada!
Les bombolles efímeres...però tan belles!!. Boniques fotografies...segueix!!. Viure-hi?,per refer-se?,per protegir-se?, qui sap...
ResponEliminaUna abraçada!
El més bonic de la bombolla és veure com flota per l'aire amb tota l'esplendor i fragilitat saber que en qualsevol moment pot explotar. Però podem fer moltes més bombolles. És com els petits grans moments de la vida que la fan tan especial. Unes molt bones fotografies, Alba!
ResponEliminaI n'hi ha que duren i perduren... però tens raó, poden esclatar en qualsevol moment, però també en podem fer més i més. Això rai! ;)
EliminaOstras!
ResponEliminaQuina meravella!!!
Enhorabona, són precioses!
MOMENTAZO!!!
Besos Alba!
S'havien d'agafar al moment just, sinó... pum!
EliminaQuè fort!
ResponEliminaMira't el bloc "Calaix d'imatges" enllaçat al meu.
Molt bones totes.
quina casualitat!!! gràcies per fer-m'ho descobrir Màrius!
EliminaL'important és que quan esclati (qualsevol cosa) no t'enganxi a prop. Sobretot si el que esclata és el Falete!
ResponEliminahahahah! a mi les explosions em fan por... però suposo que hauria de fer més por allò que esclata (les bombolles) sense fer cap mena de soroll.
EliminaPotser és el fet que durin poc el que fa que siguin belles..sempre he pensat que fer fotografies és atrapar el temps .....unes fotos fantàstiques!
ResponEliminaSí... el fet de saber que duraran tan poc també fa que ens les mirem amb uns altres ulls. Gràcies Elfree! Petonets!
EliminaCaram quina casualitat i a mes les fotos son fetes mes ho menys a la mateixa hora.
ResponEliminaSi!! realment curiós David! Em vaig quedar flipada al veure el teu post... hehe!
EliminaMalgrat les bombolles que potser esclaten massa dràsticament, la teva sensibilitat es continua traspuant en cada una de les teves fotografies.
ResponEliminagràcies porquet! m'encanta que em diguis això! Abraçada.
EliminaEiii! que guapa la primera, sembla un objectiu d'ull de peix :)
ResponEliminaI tant guapa, jo quan surto a fer fotos sempre dic que vaig amb la meva amiga, és diferent que sortir sola :) i no cal res més, un petonas
En vaig fer algunes en les que em veia jo reflexada dins la bombolla... hehehe, eren xules, però jo sortia amb una postura massa inadequada per a fer pública, ehehehe!
EliminaMolt bonic Alba!!! això de les bombolles, penso que les bombolles tenen la mateixa fragilitat que nosaltres amb els sentiments!
ResponEliminaAl fi i al cap tots som ben fràgils emocionalment parlant... però molts ho intenten amagar!
EliminaAmb el teu comentari has explicat molt bé la fragilitat de la bombolla, i d'una manera molt subtil alguna que altra sensibilitat relacionada en la vida.. però amb la teva preciosa imatge també has demostrat la meravella de captar el moment amb la imatge, que aquesta perdura i sempre ens queda per al gaudi...
ResponEliminaMolt maques!!
Amb una fotografia pots conglelar el moment, pots parar el temps per un instant i que duri per sempre.... és xulo!! Una abraçada gegant Montse!
EliminaQue ben aconseguida, la foto de la bombolla! Bé, totes dues! Les bombolles són fràgils i peten. Són boniques i dins s'hi està bé. Però no és millor no perdre el contacte amb el món?
ResponEliminaTota la raó Yáiza... quan es perd el contacte amb el món tot és molt i molt i molt complicat!
Elimina