_Pirates, ha arribat l'hora!!! A L'ABORDATGEEEEEEE!!!!_ cridà amb força el capità.
I tota una colla de pirates bruts i mal afaitats van començar a cridar mentre saltaven a l'embarcació veïna i miraven que la sang no els esquitxés.
_Terra a la vistaaaa!! _ va cridar el vigia.
I tots ben contents de rom van aplaudir efusivament. El dia no podia ser més rodó ja que després d'haver guanyat aquell tan apreciat botí.... arribarien a tocar terra!
El que no sabien era...... que haurien de fer un gran salt en el temps! :)
Ahir em va tocar treballar, però va ser un dia diferent... vaig "gaudir" d'un passeig amb vaixell de vela per Barcelona.
Deu ni dó!!!! Veure tota aquella colla de gent banyant-se al mar (suposo que era la platja de la Barceloneta) just al cantó del port, em va agafar mal de tot!! eeeecccsss!!!!
I jo que no sóc pas de mar... estant allà al mig, allunyada de la gran ciutat... vaig tancar els ulls i amb l'aire que em colpejava la cara... em vaig sentir molt i molt bé per una estona.... i és que els de la terra ferma quan anem al mar...... ens maregem! :S
Quina experiència tan xula! A mi m'encanta el mar, no puc viure lluny d'ell... :)
ResponEliminaPer cert, precioses fotos!
Eliminasi visqués més aprop suposo que no em desagradaria tant..... però jo sóc més de muntanyeta! :P
EliminaJo d'ambdós. Per això m'agrada tant La Fosca, que és bosc+mar. :)
EliminaFàstic de veure els banyistes que aprofiten els dies de bonança? Cara, no ho havia sentit mai això. No sóc gens de platja ni de mar, tot i viure molt més a prop de la Mediterrània que tu, però que cadascú faci el que vulgui, si els distreu. No t'hi vas sentir tan malament, no?
ResponEliminaNo homeee!! fàstic de veure'ls banyant-se allà en aquell lloc que feia pinta d'estar una mica molt brut! però sí, sí, que facin el que vulguin, ara si jo em perdo que allí no m'hi busquin!!!
EliminaNo em vaig sentir molt malament no, va ser divertit.... però amb el cap una mica baldat sí, el vaibé de l'aigua em mareja! ai, ai...!!
Jo també soc de muntanya i quan veig tanta aigua m' acollono una miqueta, despres es quan amb toca anar Nil amunt i avall amb els punyeters creuers pero la diferencia està en que al menys puc veura algun abret per si venen mal dades, res que sóc una cobarda.
ResponEliminaLa feinada seria meva si m'hagués d'enfilar a un arbre!! heheh! Jo sóc una cobarda i mitja!!
Elimina:) espero que no et maregessis gaire! una mica de mar va bé a tothom, encara que jo tampoc sigui gaire de mar...
ResponEliminaTot i haver-me pres la biodramina la sensació de mareig era palpable.... però bé ehhhh!!! almenys no vaig vomitar. :))
EliminaNena, de què treballes que et toca fer passejos en veler?? Em penso que deixo la Medicina i envio currículum a la teva empresa!!! Hehehehe! Em penso que jo no m'he banyat mai a la mateixa Barceloneta, però quilòmetre amunt, quilòmetre avall... no crec que l'aigua de Badalona estigui massa millor! De moment, no m'ha sortit cap tercer ull, sóc resistent a les mutacions! (estic millor que aquest, vaja: http://kecurioso.com/wp-content/uploads/2011/11/Pez-de-tres-ojos-como-en-Los-Simpsons.jpg)
ResponEliminaAi Yáiza, si ho sabéssis!!! hehehe! Treballo en una Associació de persones amb síndrome de Down i de tan en tan em toca fer les sortides d'oci a mi.... i au, cap a Barcelona?? Doncs a Barcelona. De vacances a Galícia??? Doncs cap a Galícia.... :))) La veritat és que tampoc està tan malament no.....
EliminaAi, ai, ai.... vigila que no et surtin quatre mans i tres peus banyant-te per allí!! hehehe!
Petonets!!
A mi els vaixells em maregen, però si sé trobar aquest punt en què el mar em posseeix, m'oblido de tot i en gaudeixo com tu vas fer. Jo també vull treballar a la teva empresa, no us fa falta cap filòloga? hehhe Petonets.
ResponEliminaés que quan estas davant del mar et sents una mica lliure..... només una mica...!!
EliminaDoncs no Sílvia, de filòlegs no en fem servir.... quina llàstima!!! No em desagradaria això de treballar amb una escriptora com tu!! (et demanaria que em fessis tu les notes de premsa! heheheh). Abraçada!!
Que delicia de passeio de barco.
ResponEliminaEspero ir em breve até Barcelona.
Beijos
Hola Cris! Fué una delicia y también un pesar! pero bueno... aquí estamos!! Besos!
Eliminajo també sóc de terra ferma ...però no em marejo o almenys no gaire..molt bones fotos !!!!
ResponEliminaés una sort això de no marejar-se... jo ho passo realment malament a tot arreu! al tren, al cotxe, al vaixell, a l'avió.... sóc molt delicadeta.. hehe!
EliminaJo sóc de mar!, si puc tot l'any..., sempre és un plaer passejar prop seu.Això sí a terra ferma, com dius tu..., també hi ha indrets ben bonics.
ResponEliminaM'agraden els raigs de sol que travessen les veles plegades ...
Bon vespre,
Tots els llocs tenen espais per admirar. El mar és bonic també.... però jo vull tocar de peus a terra que veure tanta aigua junta, m'acollona!!
EliminaGràcies per les teves paraules bonica!
Si ets de terra ferma et cal més pràctica i prou.......va animat a gaudir del mar, que un cop ben entranada es la MAR de xulo........
ResponEliminano sé Joan si això de la pràctica funciona amb el mareig..... fins i tot a la terra ferma també em marejo!!
EliminaSargien les veles si era a l'abrodatge? Molt bona, Alba! (escolta, que a la propera trobada no hi has de faltar, eh? que ser l'única que parla amb la e no mola gens)
ResponEliminaLa mar és atractiva, tot i l'aigua immensa sota la superfície. Com nosaltres. Petons.
hehehe, una mica sargien, una mica!
EliminaDoncs ja m'agradaria prou venir a una trobada blocaire... però això de desvirtualitzar-me em fa una mica de por!!! Petonets!
marinera d'aigua dolça...
ResponEliminai a vegades ni això!!
EliminaUiii, no cal ser pas de la Terra Ferma per a marejar-se com una sopa amb un mar més encalmat que un poble mexicà a l'hora de la migdiada... clar que potser, com que em corre sang de ponent, potser segueixo tenint aquesta sensibilitat marítima... ;p
ResponEliminaPer cert, jo he gaudit d'un grup d'havaneres que eren de Lleida... com s'entén això? És que lo Segre potser és salt?
Tens tota la raó Porquet! ja he dit més amunt que jo em marejo a tot arreu.... al mar, a la terra i a l'aire! és que els de Lleida volem fotre el nas a tot arreu i si ha de ser cantant havaneres de riu, doncs també!! :))
EliminaJo prefereixo el mar com a paisatge, però com tu em marejo i molt ... si l'illa s'enfonsa, ho tinc clar!
ResponEliminaMolt maques les fotos.
Bessets i bon dilluns!
Viure en una illa ha de ser molt bonic, però..... si puja molt la marea.... no et pots escapar!!! ai, ai, ai.... quina por!!! hehehe! muuuakk!
EliminaEstem salvats, oi?
ResponEliminaara ja sí Jordi!!! menos maaaal!!!
EliminaA veure, a veure... i d'això en dius treballar???
ResponEliminaQuan pujo a un vaixell també acabo marejat com una sopa!
oi tant!! tu no saps la feinada que vaig tenir perquè s'estéssin tots ben quietets!!
EliminaDoncs Jordi..... ja som dos!
Quina frescor de imatges!
ResponEliminaInteressant la teva feina... Veig que te'n vas sortir prou bé. Tot és experiència, a la propera ho viuries diferent. Una abraçada, Alba.
Gracies bonica!! Hi ha dies més interessants que altres per això!
EliminaBones fotos :-)
ResponEliminaMalgrat el mareig al final vas poder gaudir del viatge :-)
Mooooltes gràcies! Doncs sí.... i és que al final tot el que un fa val la pena!
EliminaTot i haver de treballar, crec que en vas gaudir de veritat i no pas 'entre cometes'. Si no, no haguessis fet aquestes fotos ni aquest post. Hi ha coses que no es poden amagar.
ResponEliminano, no... va ser entre cometes! perquè no em podia bellugar gaire no fos cas que se me n'anés lo cap!!! heheheh! però va ser molt bonic, això sí que no ho puc negar, bonic, bonic!!! :))
EliminaJo també sóc més de muntanya :-))
ResponEliminaA la Barceloneta hi havia anat molt jo de joveneta, però no ens banyàvem... havien posat unes dutxes a la sorra cada "x" metres i, de tant en tant anàvem, ens pegàvem una bona remullada sota l'aigua i... al "torraderu" de nou... Però ara fa anys i anys que no trepitjo cap platja.
Ei, quina feina més maca que tens!! La meva germana havia treballat a l'ACELL i alguna vegada havia anat de voluntària a algun acte :-))
Visca la muntanya i els muntanyistes!!! :))
EliminaLa veritat és que sí que tinc una feina bonica sí.... no em puc queixar!! I quina sort de tenim dels voluntaris! sense ells no hi hauria Associació....
Petonets!!
Un dia de feina diferent és fantàstic! sembla que carregui piles.
ResponEliminaI quina sort si pots fer una excursioneta en veler. Me n'alegro que no et marejessis gaire.
Si el féssis aquesta tarda potser m'hi veuries i tot! ves que hi aniré!! això si, dins l'aigua ho he de veure mooooolt clar, normalment a BCN el que faig és ficar-me sota la dutxa.
tenir la platja a prop a de ser bonic. Jo sol hi vaig dos cops a l'any (com a molt!!!), però la veritat és que no m'agrada gaire... prefereixo una bona piscina clara i incolora que no pas el mar salat!
Elimina