diumenge, 11 de novembre del 2012

Retrovisió

Fotografia feta i editada amb el mòbil. 


Miro enrere i veig infites sensacions, futimé d'emocions, centenars de coses fetes i per fer.... Miro enrere i veig que han passat dos anys... DOS ANYS! 

Dos anys que comparteixo amb tots vosaltres mirades expressades i sembla que fos ahir el primer dia. Uns inicis ben tontos, però que han donat el seu fruit. 

No puc dir res més...... Gràcies per ser aquí amb mi!  I que se salvi qui pugui!!

32 comentaris:

  1. Dos anys!!!

    Segons com és molt, des d'aquí, tenim ja tantes coses compartides!!!

    I al mateix temps sembla poc :)

    Felicitats preciosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme! I que aquests dos anys es vagin multiplicant per algun nombre superior a 1... ;) Una abraçada!

      Elimina
  2. Dos anyets, que mona ella! Sí que vola el temps, però en el teu cas fa la impressió que fa més temps que corres per aquí! Moltes felicitats, i a continuar, que aquells inicis tan ximples que ens vas explicar, han demostrat no ser-ho tant. Ah, i molt xula la foto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu!! Sempre penso en aquells inicis i sempre acabo amb un somriure als llavis... em sentia una mica tonta escrivint en un blog que com a molt devia mirar la professora..... i ara em fa tan feliç veure que passeu per casa meva dia rere dia... ^^ Una abraçada!

      Elimina
  3. Felicitats per aquests dos anyets. Esperem tenir-te per aqui molts mes,i que segueixis compartint

    ResponElimina
  4. El núvol sembla el mateix. I el cel. Però no pas naltres, que minvem i ens engrandim a mida de les nostres petiteses: les hores del dia, el menjar a taula, les carícies rebudes, els pensaments que no duen a res...

    Saps? Amb algunes persones les paraules surten a doll. Algunes imatges hi ajuden.
    Una gran abraçada, per tantes coses. I les que ens esperen el dia 24... :0)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot sembla el mateix, però no ho és. Ningú és el mateix que temps enrere....
      Crec que no sabré dir-te pel nom... tu per mi sempre seràs la Cantireta! :P Una abraçada!

      Elimina
  5. Superats els dos i amb ganes.......crec que ens salvarem per temps. Felicitats :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan! La salvació està en camí! hehehe! Ptons!

      Elimina
  6. Dos anyets!!! moltes felicitats i a mirar endavant!! un petonàs!!!

    m'encanta l'edició "retro" que li has fet a la foto!!

    ResponElimina
  7. Que guai, enhorabonaaaaaaaaaaaaa! :D La imatge és preciosa, igual que tuuu! ^^ Per molts anys més fent que gaudim dels teus escrits i imatges. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies bonica!!! I espero que encara que passin els anys tu hi siguis!

      Elimina
  8. Dos anys?? Carai com passa el temps. Per molts anys noieta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siii! Una mica més i se m'oblida l'"aniversari"!!! hehehe!
      Molts gràcies Ariadna!! ptons!

      Elimina
  9. M'agrada molt aquesta retrovisió. Jo també la percebo així!
    Gràcies a tu, Alba, per compartir aquests moments i ser-hi sempre!
    Una abraçada ben i ben gran!
    Per cert...la fotografia enamora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies fanalet! Sense vosaltres aquest espai crec que hauria mort, el fet que hi hagi persones darrera del que hom escriu et fa sentir bé! I m'encanta! ;) Una abraçada!

      Elimina
  10. Per molts anys, Alba! Ara veig que ens portem escassos dos mesos de diferència! El meu blog és 2 mesos més grandet que el teu! Som de la mateixa generació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies porquet!!! hehehe! tens raó, anem creixent juntets tu i jo! :)

      Elimina
  11. I què per molts anys que ens en vagis compartint!!
    Enhorabona i a seguir!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse! Sense vosaltres segur que això no seguiria.... Petonets!!

      Elimina
  12. Uaaaau, dos anys!! Moltes felicitats!! M'encanta el post que has fet per celebrar-ho, diu tant la imatge com les lletres que l'acompanyen. Segur que tots ens salvem una mica cada cop que entrem aquí i veiem les meravelles que fotografies i els sentiments que despertes. Olé tu!!! Sempre endavant, amb el retovisor ben posat, això sí. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Sílvia!!! Si un blog no té gent que el llegeixi crec que perd tot el sentit.... i vosaltres sou els que feu que això vagi tirant endavant post rere post! Una abraçada!

      Elimina
  13. I el millor de tot és que gràcies el retrovisor no has de girar el cap per mirar enrera.

    Força i endavant

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens tota la raó Gregori, és un bon invent! ;)
      Moltes gràcies!!

      Elimina
  14. Felicitats!. La criatura encara és petita però ja corre!!

    ResponElimina
  15. Felicitats, Alba! Per molts anys més, i a tu no cal que et salvi ningú, que ets capaç de tot. Avui ens fas mirar cap enrere, i m'agrada aquesta visió retro que ens regales. Un petonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maijo! Tots necessitem una mica de salvació de tan en tan... :-) Una abraçada!

      Elimina