Ella, que arriba gairebé sense avisar, s'endinsa en les nostres vides en silenci, atrapa els nostres somnis per no deixar-los marxar.
Ella, que congela els sentiments però escalfa les emocions, que any rere any fa reviure moments únics, que entristeix, però també reconforta.
La boira, que té un so especial, una fotogènia inigualable, que permet de tan en tan gaudir d'espectacles com aquest:
(perquè si no hi hagués estat ella, no fóra ni la meitat de bonic!)
Com us agrada la boira als de Lleida! Però certament, negre sobre blanc, com una harmonia sobre una partitura. M'agraden les fotos!
ResponEliminaM'agrada... però també em desagrada... els dies emboriats són especials, però quan surt el sol és la felicitat absoluta! ;) Gràcies XeXu!
EliminaEmboirar-se i desemboirar-se, sí que és bonic! A Vic també ens visita de tant en tant ;)
ResponEliminaProu que ho sé! El de Vic i els de Lleida estem agermanats per la boira! hehe!
EliminaMillor aquesta que no auxecar-se enboirat un mateix
ResponEliminaTotalment d'acord!
EliminaQue preciós!*.*
ResponEliminaDepèn del dia ho és més o menys.... ;)
EliminaAhir a la tarda també vaig veure centenars de estornells, tal vegada milers, que dibuixaven en el cel gracioses formes sense saber molt bé on anar, però aquí feia sol. Sembla que associem la tardor i el gris amb la tristesa però tu amb la teva càmera ens fas veure-ho diferent. Gràcies.
ResponEliminaAprofito per dir-te que encara que solament fa quatre dies i encara no he publicat molt, ja tinc un bloc, espero que t'agradi, http://jasonyelmundo.blogspot.com.es
Avui al matí hi tornàven a ser.... jo no m'hi entenc gaire, però segur que deu ser per alguna raó!
EliminaBenvingut al móndels blogs Joan! M'anoto la teva adreça i tingues per segur que hi passaré de tan en tan!
Tens raó, la boira li dona una llum màgica, una especial bellesa.
ResponEliminaI el seu so.... el so de la boira és molt inspirador! :)
EliminaJo em llevo amb boira, i al cap d'unes hores hi ha molta llum. Va com va.
ResponEliminaMillor això que a l'inrevès! :)
Eliminala boira....els vols d'ocells en el cel....la boira ......que maco Alba!
ResponEliminaGràcies Elfree! Es molt maco... però a estones també enyorem el sol...
EliminaMolt guapes, Alba... tenen alguna cosa d'irreal, no? potser perquè no la tastem gaire, la boira, els barcelonins, crec que hauríem de fer excursions Especial Boira Barcelona-Vic-Lleida i descentralitzi el seu cervell per uns instants!
ResponEliminaD'irreal res.... aquí es ben real! :) De dia és bonic, m'agrada i tot (encara que sovint també enyora la llum i l'escalfor del Sol), però de nit... de nit la boira és la pitjor cosa del món mundial! :S
EliminaPrecioses... màgiques... si gairebé se sent el so i tot...
ResponEliminaI és que té un so tan especial...... n'hi estic enamorada! hehehe!
EliminaOH.... sublim.
ResponEliminano em facis envermellir siusplau! :)
EliminaAvui et dedico l'apunt del meu blog, és inspiració teva.
ResponEliminaGràcies Màrius!
EliminaPreciosa la segona fotografia, Alba!
ResponEliminaM'encanten les siluetes dels arbres, despullats, sense res més que la pell. Sempre m'inspiren històries rocambolesques i altres més tenebroses.
Una abraçada!
Moltes gràcies Lydia! A mi també, les rames dels arbres, nues.... amb els ocells que hi descansen... són bonics!! :)
Elimina