Abans, sempre que teníem una estona aprofitàvem per anar "a dalt al Pla". Allà recorríem camins, passàvem les estones, berenàvem sota el cel blau...
El Pla és un altiplà que hi ha prop de la ciutat de Lleida i el qual té al seus peus els pobles de Rosselló, Alguaire, Almenar, Almacelles...
Ningú pot saber quina és la magnitud del pla fins que no hi puja. Un horitzó infinit, completament recte... que deixa entreveure el prepirineu, i si fa bon dia i no hi ha núvols també els Pirineus. Abans ple de camins, un parell d'asfaltats, la resta plens de pols i pedres.
 |
| Al fons el prepirineu, amb la muntanya de Sant Salvador amb la seva ermita al capdamunt i més enllà els Pirineus, nevats. |
Quin encant podia tenir? Jo crec que era la meravella del no-res... la brisa que sempre hi bufa, els colors del sembrat segons l'època de l'any.
Avui ens l'han destrossat. Primer un aeroport inútil, després una autovia que no porta enlloc i ara una ampliació d'autovia que sumarà uns 10 kilòmetres més als 10 que ja hi havia fets.... Total, per a què? Per anar de Lleida a Almenar?
Abans pujar al pla era bonic.... ara pujar al pla fa encongir el cor.
 |
| Sembrats, desembrats per donar lloc a una autovia que travessarà tot el Pla. |
 |
| Les cigonyes, resguardades al costat d'un troç de terra sospitosament elevat. És l'autovia, que passa uns tres o quatre metres més avall.... |
És una llàstima el poc respecte pels entorns naturals, em sembla un lloc amb encant. Aparentment podia ser monòton, però per la gent d'allà segur que era un lloc de culte. Com sempre, primen els interessos econòmics. La foto en que es veu el prepirineu i el Pirineu de fons és genial, m'agrada molt.
ResponEliminaNo és un lloc gaire "encantador", no té res....però potser per això era bonic, per la sensació de no-res. I és que de fet si no hi hagués grans esplanades no podríem pas observar tan bé les muntanyes!
EliminaSense comentaris. Avui a la comarca de la Selva han de votar si volen la MAT (línia de molt alta tensió) o no, em fa l'efecte que aquesta zona acabarà igual que El Pla...
ResponEliminaQuina ràbia Loreto..... és una sensació d'impotència molt gran...
Elimina
ResponEliminaSempre m'he estimat els altiplans: l'Anatòlia, Tibet, Bolívia, Lleida... grans extensions de buit amb un llunyà horitzó com a fita inabastable, una aparent monotonia plena d'encant, petits detalls ara i adés... fins que els interessos econòmics trenquen amb la imatge... Les teves fotografies recullen magníficament el sentiment d'una geografia.
Abraçades, des de El Far.
És aquest horitzó llunyà, completament recte el que em fa enamorar....
EliminaUns interessos econòmics que després no arriben enlloc,a la butxaca d'uns pocs suposo....
"Veureu com un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir", diu una cançó molt intensa de Feliu Ventura. M'entristeix molt el que expliques, i encara més perquè no és cap novetat i ja fa massa temps que passa... Una abraçada!
ResponEliminaCrec que la Terra deu estar igual d'entristida que nosaltres....
EliminaÉs molt trist això que expliques. Entenc que se t'encongeixi el cor quan veus un lloc bell i estimat es destrossa en nom d'un progrés, que ni és progrés ni serveis per rés... tan sols perquè uns quants desaprensius es pengin la medalla o s'omplin les butxaques.
ResponEliminaSí que és trist Glòria.... i més si saps que res del que estan construint ens ajudarà a sortir de cap crisi, ni ens facilitarà gaire les coses....
Eliminaaixò se'n diu progrés, sembla mentida que no ho sàpigues....
ResponEliminaProgrés que no progressa.....
EliminaQuina vegonya que em fa, però és clar que a ells poca.
ResponEliminaQuè farem sense natura?
Aferradetes ben fortes :)
Els que són pocavergonyes, són pocavergonyes.....
EliminaAl meu poble vaig viure una cosa semblant, el paratge on sempre anàvem a menjar-nos la mona va ser destruït per construir "una ecociutat" (que es vegi la ironia...). Encara recordo quan estudiava periodisme i vaig escriure un reportatge sobre el tema.
ResponEliminaEncara hui em bull la sang.
Quan ells ja ho tenen tot decidit i signat sol ens queda la resignació i la crítica.... sort que les lletres (de moment) no ens les poden prendre!
EliminaQuina ràbia........ Em recorda la construcció d'un camp de golf per a "gente bien" molt a prop d'on jo visc, cosa que també va comportar la destrucció d'un indret privilegiat...
ResponEliminaRàbia i pena.... són sentiments bastant barrejats...
Eliminapam! spam! ;)
ResponElimina