diumenge, 2 de març del 2014

Llum zodiacal

Sempre he estimat el cel nocturn. Miro cap amunt i m'emociono. M'emociono tant que ploraria... de debò. M'emociona veure tal infinitat d'estrelles, punts lluminosos que estan tan i tan lluny que mai de la nostra vida hi podríem arribar. M'emociona pensar que no som res... que som com una mena de meravella i no ho sabem apreciar.

Quan em vaig comprar la meva primera càmera reflex no vaig trigar gaire a provar de fer fotografies a tot aquest sostre estrellat.... i la veritat és que mai me n'havia sortit gaire bé (o si més no, no me n'havia sortit tan bé com jo hagués volgut). Per això quan em van dir que aquest cap de setmana, des d'Imàginem,  feien un curs d'astrofotografia al Montsec no m'ho vaig pensar ni dos cops! :)

Un curs d'astrofografia on potser tindríem la oportunitat de veure i fotografiar la llum Zodiacal. La llum Zodiacal és la brillantor de la pols que generen el moviment dels cometes i el xoc dels asteroides i que solament es pot observar des de la Terra dos cops a l'any, a finals d'hivern poques hores després de la posta de Sol i a finals d'estiu poques hores abans de la sortida de Sol. És una llum molt tènue que solament es pot observar en llocs on la contaminació lluminosa gairebé no hi arriba.

La veritat és que no he fet grans fotos.... però he compartit dos dies amb grans professionals i gent entranyable, he après una mica més sobre aquest gran desconegut que és l'Univers i m'han ensenyat de quina manera es pot fotografiar el cel nocturn. Crec que ho he aprofitat prou bé i ha estat una gran, gran, gran experiència!

Us deixo amb un parell de fotografies mediocres, però bastant representatives!

Ben aviat...... més i millor!

La llum Zodiacal, apuntant directament a les Pléiades 





divendres, 14 de febrer del 2014

Al purgatori

Obro els ulls i gairebé no em puc ni moure, una gàbia invisible m'impedeix bellugar lliurement, i el que és més dur, m'impedeix pensar lliurement. Estic atrapada a un sistema que no m'agrada, una presó invisible que vés a saber qui i per què l'ha posat... o imposat.

No entenc perquè som uns éssers tant burros, capaços d'autoatrapar-se amb un invent que nosaltres mateixos hem inventat..... no em crec que la base de la societat hagi de ser el capital. Em deixeu provar quelcom diferent? Em deixeu, almenys per un cop, ser lliure, ser feliç?






Aquest text, i aquesta fotografia formen part d'un projecte audiovisual de la meva amiga Lupe Capell (www.xindogu.com) anomenat "El purgatori". Suposo que ben aviat sortirà a la llum.... de moment aquí hi deixo la meva aportació.

I recordeu,  que durant tot aquest de febrer, si voleu participar-hi, encara esteu a temps d'enviar-me els vostres haikus! 

dimarts, 11 de febrer del 2014

L'Estall de nou

No puc evitar entristir-me al veure la runa d'alguna cosa que algun cop va estar ple de vida. Altre cop he trepitjat l'Estall, aquesta vegada no em cal explicar res.... Aquí està tot. 



La casa de'n Santiago Pena, l'últim habitant que va
viure sol a L'Estall durant més de vint anys.