diumenge, 30 de desembre del 2012

Tot un any


Vaig començar el 2012 amb mal peu... pensaments desconeguts turmentaven el meu cervell, records de vés a saber el què impedien la meva tranquilitat.

Les excursions han estat el meu recurs antitot, entre pobles abandonats, paisatges insòlits, passejades per indrets coneguts i excursions a llocs desconeguts anava amagant cert malestar. Tot i això la por a que la por ressorgís era allà, ben present.

Amb la primavera tot va començar a animar-se i vam adquirir una furgoneta que encara no hem estrenat..... i encara arrosseguem el suzuki per qui el vulgui comprar.

A l'estiu va venir la boda, un enllaç a la nostra manera que no ha implicat res més nou del que ja estàvem fent. Hem fet públic el nostre amor.... o si més no, l'hem fet més públic del que era. Tot això també em va portar a la creació d'un nou espai virtual molt íntim (http://vecviscsento.blogspot.com) on poder penjar únicament imatges i escriure breument el que em suggereixen des de dins del meu pensament passant sempre pel cor... 

Un viatge/lluna de mel a Anglaterra emocionant, el festival punkarra amb el directe dels Social Distortion des de primera fila, ... , l'acollida brillant d'un conegut (que ara ja és amic) a casa seva, viure sense voler unes olimpíades i degustar un sense fí de museus.

Entre mig les sortides fallides, els cims per aconseguir i les excursions amb regust de falta d'aire... I el delta de l'Ebre amb el retrobament d'una genial companya d'aquellos maravillosos años.

Curtmetratges experimentals i experiments amb curtmetratges... tot forma part del mateix. Unes nominacions al c@ts que em van fer molta il·lusió.

Poc a poc les pors es dilueixen, però continuo incapaç de mostrar-me tal com sóc, sol en aquest forat on tothom es pot salvar (aparentment) reneixo.

Cal continuar treballant! Així que.... ens veiem l'any vinent! Feliç 2013!!


divendres, 28 de desembre del 2012

Coses que passen...

Saps que vols anar a d'excursió... però....

- On?? 
- No ho sé.... ara busco algun lloc.

Passa l'estona, el temps se'ns va tirant a sobre i no en treiem l'aigua clara...

- Ja saps on anirem?
- No.... vull anar pel Montsec de Rúbies, però no trobo cap ruta circular.
- Mmmmm.... i si mirem al "geocaching"? Allí a vegades pots agafar idees...
- No!! Tu el que vols és anar a buscar tresors i jo vull anar a caminar!
- ¬¬ I si enlloc d'anar al Montsec, mirem cap al Montsant??


Total... que marxem de casa mig enfadats  direcció al Montsant, amb parada segura a Margalef, però tampoc tan segura.... I un cop allà, el mal humor s'esfuma i pots gaudir de paisatges rocosos, d'aigua cristalina, d'una caminada sense punt final, i de petites aventures que fan que qualsevol excursió sigui meravellosa! Això sí, no vaig poder buscar cap tresor.... estava prohibit! Però com que era el seu aniversari.... doncs a callar! :)



Un sol dia pot donar molt de sí..... buscarem el nostre lloc dins aquest món, fins que es pongui el sol.

diumenge, 23 de desembre del 2012

El rescate

Algun cop ja he parlat de la desil·lusió de presentar-se a concursos i no obtenir cap bon resultat.

Et desanimes molt i creus que no val la pena dedicar més esforços en esdeveniments d'aquesta mena, però surt un altre concurs i ho tornes a intentar... és un alicient. Crec que si no fos pels concursos no faria cap creació audiovisual, no trobaria el motiu per fer-ne. 

L'últim dels concursos ha estat el del curt AL VOL on a més a més del premi del jurat (que no vaig guanyar) hi havia un premi de votació popular via facebook que tampoc vaig guanyar... ni tan sols els meus amics em van votar, mira si és trist! I vaig perdre per 50 vots quedant en segona posició. La tristesa d'aquells dies va ser molt elevada, però tot passa.

Des de la mateixa direcció del concurs es va contactar amb la meva feina i des d'allí hem organitzat un taller de curtmetratges per a les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Un taller de 3 dies, senzill, però suficient. Ells van pensar en un guió, vam fer classes de càmera (feiem anar la harinezumi) i vam sortir a gravar... La postproducció l'ha fet una servidora i almenys puc dir que aquest cop sí que he guanyat alguna cosa, la satisfacció d'haver ensenyat a fer un curtmetratge i la possiblitat de que aquest es mostri al món.

Aquí us el deixo!


"HEROI AL RESCATE"


Jo n'estic molt contenta! :-))