El viatge a Wroclaw

Fa un mes vaig tenir la oportunitat de viatjar a Wroclaw (Polònia) amb l'Associació Cultural TripleZeta de Lleida i vaig participar al projecte cultural europeu CAfE (Contemporary Art for Everyone).

Van ser uns dies d'absorbir coneixements, visitar museus, exposicions, fer turisme per la ciutat... uns dies plens de noves experiències que vaig gaudir d'allò més! I a sobre com a convidada! :D

Vaig fer un bon reportatge fotogràfic i també audiovisual... espero que aviat surti a la llum!

Així com a anècdota divertida us puc dir que vam tornar la nit de Sant Joan... i mentre érem a l'aeroport vam fer el comentari de: Qui deu ser el pringat que la nit de St. Joan agafa un avió? (A part de nosaltres, clar) I això que mentre érem a l'autobús que et du fins a la porta de l'avió veiem que entra ni més ni menys que el Jordi Pujol! Vam riure una estona.... Hehehe! Tot va quedar entre pringats.....!!

Miravet

Havia arribat la data esperada, després d'haver quedat feia uns mesos, per fí havíem trobat un dia que anava bé a tothom. Una segona desvirtualització dins el món dels blogs fotogràfics que em feia molta il·lusió. 

El destí era MIRAVET, un poble a la riba del riu Ebre i al peu d'un turó on s'hi alça el castell de Miravet. I els companys El Carles i l'Ariadna.

L'objectiu de la càmera va fotografiar el castell, que va pertànyer als Templers i que va ser escenari de moltes guerres... la dels Segadors, les guerres Carlines i per acabar de rematar, la Guerra Civil. Avui en dia està "mig" restaurat i es pot visitar totes les seves parts posant-hi en molts casos una bona dosi d'imaginació.


També vam gaudir del pas de barca de Miravet que és l'últim que queda amb aquestes característiques (sense motor) al llarg de tot el riu Ebre. L'entrada i la sortida de la plataforma es fa a través d'una passarel·la que puja o baixa en funció del cabal del riu. La barca s'impulsa en funció de la corrent i és el barquer, qui amb el timó, la porta a l'indret desitjat. 


Vam dinar sota un pont ben fresquets, vam fer el pas de barca amb cotxe, vam pujar per unes escales minúscules per gaudir de les vistes de l'Ebre des de dalt del castell.... I vam acabar sota l'ombra d'una olivera per acomiadar-nos i prometre que faríem aviat alguna altra sortida. :))

Us deixo amb algunes imatges!

Lunch atop a Skyscraper (Relats conjunts)

Sempre m'havien fet gràcia els obrers que construïen aquell gratacel que quan arribava l'hora de dinar baixaven tranquil·lament del pis on estiguessin i es posaven a dinar a baix al carrer asseguts a un banc que semblava ben bé una biga. 

Un dia els hi vaig fer una foto... no ho vaig poder evitar i com qui no vol la cosa vaig treure la Leica de la butxaca i clac! Ningú se'n va enterar.... Vaig córrer per arribar a casa i començar a revelar la instantània... Tenia una idea al cap i aquest cop sabia que quedaria molt bé. 

Amb el negatiu a la mà vaig retallar amb parsimònia la silueta dels obrers i el banc i aprofitant aquella fotografia que havia fet mesos abans de Nova York des de dalt d'un gratacels proper (i com de costum el diari no va voler publicar), vaig posar als obrers asseguts al banc a sobre de Nova York com si estiguessin penjant al buit mentre dinaven a més de 250 metres d'altura. Al primer que li vaig ensenyar va ser al meu cosí, ell sempre em supervisava els treballs que feia i sempre hi trobava alguna cosa o altra (i també s’ha de dir que sempre tenia raó). Aquell dia va dir: _ I de debò que has pujat allà dalt de tot per fer la foto als treballadors mentre dinaven? I jo convençut: _ Si, si.... i sense protecció! _ Per un dia que el meu cosí es creia un dels meus muntatges havia d'aprofitar!

La satisfacció va ser brutal! Vaig agafar la fotografia i la vaig enviar al diari.... aquest cop sí que me la publicarien!

Aquesta és la meva aportació del mes de juny a RELATS CONJUNTS. Espero que us agradi! :))