No puc evitar entristir-me al veure la runa d'alguna cosa que algun cop va estar ple de vida. Altre cop he trepitjat l'Estall, aquesta vegada no em cal explicar res.... Aquí està tot.
 |
| La casa de'n Santiago Pena, l'últim habitant que va viure sol a L'Estall durant més de vint anys. |
Quines fotos més fantàstiques, les de l'interior de la casa és molt, molt guapa.
ResponEliminaGràcies XeXu! No t'enganyaré si et dic que em va fer un cert "iuiu"! :S
EliminaRecordava la teva visita anterior, però aquí has entrat més endins, a les entranyes del no-poble. Com diu el Xexu, la de l'interior de la casa és impactant, molt impactant.
ResponEliminaSí Sílvia.... el primer cop no ens vam atrevir... ;) Gràcies bonica!
EliminaLes cases abandonades remouen sentiments i més si en coneixem la història
ResponEliminaDoncs sí Loreto, al estar allà alguna cosa em va oprimir el pit.... suposo que eren els meus pensaments, la meva nostàlgia cap a vés a saber què.
EliminaHi ha qui diu que el passat no compta...
ResponEliminaEl passat ha passat i no hauria de ser res més que records.... però sovint ens hi quedem atrapats. Jo crec que sí que compta, i molt!!
EliminaMolt bonique, Alba... El passat l'hem de fer present recordant-lo.
ResponEliminaGràcies per passar per aquí Lluïsa. Jo entre el passat i el futur...... em perdo el present! :(
EliminaMolt, molt boniques i impactants.
ResponEliminaMoltes gràcies rits! Ptonets!
EliminaImpressionen aquestes cases abandonades.
ResponEliminaSi les parets podessin parlar!
I tant que impressionen! I el seu silenci.......
Eliminaquina llàstima els pobles abandonats! les fotos impressionen, l'interior de la darrera casa habitada....quantes històries personals amagades entre els racons!
ResponEliminaFa una pena tan gran.... I és que no fa pas tant que allí hi havia molta vida!
Elimina