L'Estall

De Fet vam passar a l'Estall. Actualment l'Estall també es troba deshabitat. El seu últim habitant, Santiago Pena, va abandonar el poble l'any 2003 després de viure-hi sol des del 1974. (El seu cognom sembla una al·legoria a la nostàlgia). Era curiós tafanejar pel que havia estat el replà de casa seva, amb calendaris de 1995, 1996... penjats a la paret. Viure sol en un poble condemnat a la desaparició durant 24 anys té molt mèrit. Mèrit, valentia i resignació. Qui voldria marxar de la seva llar per sempre més tan tranquil·lament? 

Donant una volta pels carrers es pot veure com estan conquistats per la vegetació: heures, esbarzers, etc. i sobretot la runa.  Però tot i això es pot contemplar les portalades de pedra, els balcons i petits detalls que a d'altres poblacions també deshabitades ja és impossible de fer-ho. 

Altre cop una meravella d'església, tota enrunada.

Ja veieu que les Suzuki experiences donen molt de sí! (i encara en queda una altra!). 

Fet està desfet...

Ja res queda del poble de fet.... tot està desfet.

Fet (provincia d'Osca, a la franja de ponent) era una de les poblacions més grans de la zona, va arribar a tenir gairebé 200 habitants a principis del segle XX. Com sempre la construcció de l'embasament de Canelles va accelerar el seu abandonament ja que l'aigua va inundar les seves terres de cultiu.  

L'església és del segle XVI i el seu interior està molt ensorrat.

La seva portalada, majestuosa, deixa entreveure la runa al seu interior. Ara sí que aquest lloc sagrat està directament connectat amb el cel. Més que res perquè no hi ha sostre...

 Per la part del darrera de l'esglèsia, passat el cementiri s'accedeix al mirador de Fet, un balcó a les impactants vistes de Canelles i una part del Montsec.

Visitar pobles abandonats m'omple el cos de nostàlgia... i això que jo no hi vaig viure! Però imagino tot el que va ser i ara no és i em fa pena... 

El dia que sé que tocarà una Suzuki experience m'aixeco contenta i és que mai haviem fet tan bona inversió, aquest cotxet ens porta a lloc recòndits i meravellosos.

Aquest cop la ruta va ser llarga i vam poder veure moltes coses, així que he decidit dividir la "experience" en 2 o 3 posts. Per avui ja n'hi ha prou!

Resum de la jornada!

Tornar a tenir vacances de Setmana Santa després de molts anys.
Il·lusió i ganes de caminar.
Tornar a pujar al tren pinxo de la Pobla.
Senders desconeguts.
Seguir les senyals blanques i roges.
Dormir a prop de les trinxeres.
Retornar al poble abandonat de Rúbies.
Tornar a caure de cul pel pedregal que porta al poble.
Pluja, sol i boira.
Perdre durant una bona estona les senyals blanques i roiges.
Indignar-me amb la persona que "marca les senyals".
Desesperar-me.
Trobar altre cop el sender, respirar i tornar a caminar.
Vistes impressionants del Montsec de Rúbies, malgrat el mal temps.
Cansament i satisfacció.


Total???
35 km xino xano i algunes imatges imborrables!

Volem lo tren!

Cellers i el pantà de Terradets

A punt d'arribar al poble de Mata-Solana. Al fons es pot veure el pantà de Terradets.

Poble de Rúbies

PD: Vaig dir que no m'importaria que plogués durant les vacances i.... toma pluja! Però tal hi com vaig dir, no m'ha importat, la pluja és la pluja! ;)