Els diumenges d'hivern a l'aeroport d'Alguaire hi ha molt moviment. Anglesos provinents de Manchester, Belfast, Birmingham, Bristol i Londres es passegen per l'aeroport sense fer massa soroll. És només un lloc de passada, res no hi vénen a fer a Lleida i molt menys a dalt al pla d'Alguaire on no hi ha res més que sembrats. Mengen cupcakes, sandvitxos a l'anglesa, cerveses.... fan temps fins que no s'enlairi el seu avió.
I entre tot això..... allà estem els autòctons (dic estem perquè avui també ho he protagonitzat, però que consti que no és un fet habitual, heheh!), amorrats al vidre del bar per a veure com s'enlairen els avions plens de guiris. Com si fos un fet únic al món!
Recordo que poc després d'inaugurar l'aeroport hi havia vols a París i vam aprofitar per anar a passar un dia i mig a la ciutat de les llums, va ser bonic enlairar-se des del cantó de casa, sense cues, temps d'espera i sense haver de matinar... i a l'arribada, quan baixavem de l'avió em vaig sentir ben bé una famosa, amb tothom amorrat als vidres del bar, saludant-nos... hehehe! Han passat uns dos anys i veig que l'efecte "arribada d'avió" continua sent el mateix....
Ara bé, no crec que aquest aeroport fes falta, a la gent d'aquí no ens aporta res, res més que un espectacle gratuit un cop a la setmana.
Avui a més a més de tot aquest espectacle he vist que a les taules on estaven asseguts els guiris hi havia uns papers com si fossin un mapa del metro i m'ha fet gràcia veure el que hi havia escrit. He pensat... això els hi he d'explicar als de la catosfera que segur que hi tenen alguna cosa a dir!
CATALAN STATE, tot un tríptic informatiu de la situació entre Catalunya i Espanya que finalitzava amb un #Cataloniaisnotspain.
