Visita fugaç

He vist mil cops el nom de Sentmenat escrit al remitent d'unes cartes que duien el meu nom, he sentit parlar dels seus racons, dels seus bars, he vist fotografies i he conegut alguns dels seus habitants.

Hi ha vegades que visites algun lloc fugaçment, però no per això deixa de crear en tu sensacions i emocions agradables. No era el primer cop que ho feia, però sí que era el primer cop que ho feia així de receptiva.

Aquest cop ha estat una visita ràpida i inesperada, però s'ha acabat convertint en un dia més que aprofitat. He conegut personalment la Font del Bou, el meravellós saltant de Guanta, he vist el castell de lluny, he abraçat un arbre gegant mentre somreia alegrement, he caminat pel bosc sentmenatenc.... i he dinat un menú de tres plats! 

La Font del Bou

I amb tot això va i no duia la càmera a sobre..... sort que avui en dia hi ha mòbils que fan unes fotografies de primera i si a sobre tens un Instagram al costat que et permet posar filtres a les imatges i et fan creure ser un bon fotògraf.... ja ni us explico!  He provat aquesta xarxa social fa poc i m'hi he ben enganxat! :S 

D'una foto ben normal en pots treure un resultat espectacular, i això de qui és gràcies? Les noves tecnologies ens fan cada cop més tontos! I suposo que a nosaltres ja ens va bé...

La paret i jo

Sempre havia observat aquelles parets del Montsec des de baix, les havia admirat i m'havia quedat bocabadada amb els seus colors inconfundibles... 

Aquell dia vaig col·locar la meva galta a la seva galta, l'escalfor del sol feia que fos molt agradable i la sensació d'estar allí, amb ella, amb aquella paret que tant havia admirat és inexplicable, tots dos érem un i així em vaig posar als seus ulls i vaig veure el món des de dalt... la Vall d'Àger als meus peus.

I per acabar vam enfilar-nos al punt més alt del Montsec d'Ares per veure com queia el sol i els parapentistes feien la última enlairada del dia. 

Temps de meditar

M'agradaria fer un salt enrere i convertir-me en monja de clausura per uns dies (Òjo! per uns dies eh...) Viure al Monestir de Santes Creus, o al de Vallbona o a Poblet i restar en silenci durant tot el dia. Passejar-me pel claustre tot observant l'entorn, mirant al meu interior i calmant la meva ànima accelerada. Despertar-me abans del primer raig de llum i banyar-me amb la seva escalfor, anhelant un bon dia i donant gràcies per ser com sóc. 

(...)

M'agradaria depurar aquest cos infectat de tanta vida moderna! Clar que una cosa és dir que m'agradaria fer això i l'altra que potser amb dos dies (o tres!) ja en tindria prou... :P 

Avui ha estat un dia molt bonic. He posat cara i veu a persones a qui sol havia llegit i parlat a través de l'ordinador, he visitat un monestir ben bonic amb visita guiada i un audiovisual genial i he fet la primera calçotada de la temporada. 

El món és ple de gent maca, sol cal buscar-la!