La fràbica

Indrets que algun dia van ser molt importants, que van viure històries, on s'hi va riure i segurament també s'hi va plorar... Indrets que han passat a la història i que la mateixa història vol fer desaparèixer.

La colònia... La FRÀBICA que en deia la padrina... avui en dia és un edifici en runes, tancat i protegit per a que ningú hi pugui entrar... Per què? M'encantaria poder recórrer les seves naus, els passadissos, imaginar aquells sorolls de màquines de fils, històries que han quedat en l'oblit.

Al 1901 l'empresa Serra i Cia va crear aquesta fàbrica de filatures que al 1921 va absorbir també la barcelonina Fàbriques de la Mata i Pons que va donar origen a la colònia tèxtil i al nucli de població de La Mata de Pinyana (Alguaire). La fàbrica va arribar a tenir un lloc important en el sector tèxtil del Segrià, però no va poder superar la forta crisi del sector i al 1979 va tancar, mantenint malgrat això, el nucli habitat.

El tèxtil va ser durant més de 150 anys el motor industrial de Catalunya fins que les diverses crisis del sector van fer que desaparegués per sempre més. Però perquè no podem recuperar aquests espais i fer que formin part de la nostra memòria històrica? Què en vol fer el propietari/a d'una fàbrica en runes?

 Una mica més d'informació..... -->  http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mata_de_Pinyana

Ruta 66 (Relats Conjunts)

Vas caminant amb la mirada clavada a l'horitzó... a mesura que avances et vas trobant amb paraules que poc a poc s'ajunten al teu cap sense saber ben bé com ni perquè. Alguna cosa dins teu lluita per sortir enfora. Agrupes els mots al teu cervell i els vas recitant mentre el teu interior somriu, de felicitat.

Vas caminant cap a un destí incert, sembla que no avancis, el paisatge és monòton, fins i tot dur, però meravellós a la vegada. Et sorprens amb el que veus, t'emociones amb el que sents i t'encurioseixes per saber què hi haurà més enllà, fins on podrà arribar tot plegat.

Vas caminant....



Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes! Sé que potser no és un relat gaire entenedor... però ahir vaig assistir a la Tardoral poètica de Verdú i entre tant poeta suelto vaig visualitzar la imatge d'aquesta carretera i vaig pensar: Ja tinc relat! :P Va ser un vespre genial, on vaig conèixer gent meravellosa i on em vaig omplir d'autoestima per seguir avançant, per seguir caminant!  Una abraçada a tots els que hi vau assistir, als que us vaig posar cara per primer cop i a tots el que hi haguéssiu volgut ser però per alguna raó no va poder ser. Fins la propera!!!

Tàrrega i la fira del Teatre

Hi ha uns dies a l'any que Tàrrega s'omple de gent, espectacles, música i bon rollo. 

Aquest any el patrocionador oficial de la fira era la cervesa Moritz i juntament amb la organització de la fira han muntat un concurs de fotos a instagram, que ara està molt de moda. Així que vaig decidir deixar la càmera grossa a casa i treure el mòbil a passejar. Us ensenyo una part del que he fet! ;) 

Salut i teatre!

Joan Català amb el seu espectacle del bastó. Molt xulo i divertit!

Anar amunt i avall.... és un dels esports oficials de la fira.

Casa tapiada amb llibres.... Genial!!

Honesty. Senyal que formava part de la instal·lació "Contra la ciutat!" d'Esteve Soler i Jordi Queralt.