Estar aprop d'un dòlmen em fa pensar varies coses.... primer de tot m'entra la desconfiança: "No haurà pas set un graciós que s'ha dedicat a fer una cabana amb pedres?" Però no, interpretes que no pot ser així perquè hi ha un cartell aprop que t'indica la història d'aquest monument. I just després de llegir l'explicació entra el silenci.... això era un lloc sagrat. Fa molts anys aquest havia estat un espai de rituals i adoracions... i ara... Silenci. El mínim que podem fer nosaltres és fer silenci.... per respecte i perquè és una cosa sèria.
Quatre fotos... la il·lusió d'haver-hi arribat tot hi perdre'ns per camins de cabres.... i tornar desitjant que no ens plogui pel camí.
Aquest és el Dòlmen del Mas Abat de Benabarre, té uns 5.300 anys d'història. Feia temps que dèiem d'anar-hi, però mai trobàvem el moment... La veritat és que estan bastant aprop, cal caminar un parell d'hores des del nucli de Benabarre i anar seguint les indicacions del PR 103? del PR 130? ara no me'n recordo quin era, però vaja.... que està indicat i es troba amb facilitat.
 |
| Autorretat dins una mirada polaritzada. ;) |
Caram, quins llocs de visitar també! Llocs sagrats de l'antigor. Com t'agrada perdre't. Molt xula aquesta darrera foto, molt ben trobada!
ResponEliminaI mai millor dit! Sempre m'acabo perdent.... però així és més divertit! ;)
EliminaEncara t'he de portar a veure el nostre dolmen! :)
ResponEliminaSempre hi penso! A veure si pot ser ben aviat!!
EliminaM'agrada el que has dit de respectar aquests llocs amb el silenci. De fet, la natura en general mereix silenci, com a mostra del nostre respecte a la seva immensitat.
ResponEliminaSi t'agraden els monuments prehistòrics a la Vall de Cabó (Alt Urgell) te'n lleparàs els dits!
És l'únic que podem fer per estar d'acord amb la natura.... callar i escoltar. Moltes gràcies!!! M'anoto el lloc que em dius! M'encanta anar a llocs ancestrals i imaginar.... ;)
EliminaLa darrera fotografia és de gran artista.
ResponEliminaPS: dòlmens també al Cap de Creus. Valen la pena.
Aix.... gràcies!!! heheh!! tu sí que ets un artista!
EliminaCap al Cap de Creus faré cap algun dia doncs!
Als dòlmens ens hem d'apropar com tu ho has fet amb silenci i admiració....la foto del final molt enginyosa!
ResponEliminaAls dòlmens, als boscos, a les ermites... l'ideal seria fer-ho amb tot el que ens rodeja....
EliminaAbraçada!
Quina passada! sempre he trobat que els dòlmens tenen molt de misteri, no trobes?
ResponEliminaguapo el autorretrat :) un petonàs maca
Sí! I és que costa d'imaginar el dòlmen com a lloc on es feien rituals funeraris... jo sempre m'ho imagino com a casa per a viure-hi! hehehe!
EliminaGràcies Lucia!
Oh, quan misteri i quina sensació de silenci despren tot el post!
ResponEliminamolt xulo l'autorretrat!
Shhhhttt!! Parlem amb veu baixa no sigui que espatllem el moment! ;)
EliminaMoltes gràcies rits! Abraçada!
A mi també em criden l'atenció els dòlmens, la seva presència sempre desprén força i és un lloc sagrat?, no ho sabia...Els admiraré amb silenci la propera vegada...Què xula la darrera foto!.
ResponEliminaAbraçada!
Eren un lloc de rituals en homenatge als difunts... i segur que eren sagrats! També vaig llegir que podien servir per a delimitar territoris... en tot cas, es un monument que si ha perdurat tants anys és que havia de ser important!
EliminaPetons!!
Tens raó, aquests llocs evoquen silenci i respecte. Estic d'acord amb que l'última foto és boníssima. En un ull reflectit el dòlmen i en l'altra l'artista!
ResponEliminaHeheh! sempre em fa gràcia fer-me autofotos... ^^ sóc tonteta....!!
EliminaDoncs, sí, Alba, aquests llocs amb monuments prehistòrics, jo trobo que tenen una màgia especial... o sóc jo que em flipo, però ho sento de veritat. Unes fotos magnífiques!
ResponEliminaÉs que aquestes coses només es mereixen per part nostra una gran admiració... o si més no, silenci.
EliminaPetonets!