La neu..... He tocat neu poques vegades a la meva vida i suposo que la inexperiència que em caracteritza va fer que m'ho mirés amb molta prudència i que qualsevol pas estigués ple de temor.
M'explico.... Teníem un smartbox que ens van reglar uns amics pel casament per anar a fer una activitat a l'aire lliure i un altre dels companys de feina per anar a passar una nit en un hotel i buscant buscant vam decidir compaginar els dos paquets anant a Andorra a fer raquetes de neu. No ho havíem fet mai i ens feia gràcia....
Ara bé, no vaig riure tant quan em vaig veure allà al mig d'un paisatge nevat (molt xulo per cert) sense saber per on trepitjava, amb una ruta inventada per un paratge de neu verge enfonsant-me a cada 4 passes i caient de cul cada 2 (mode exageració ON :D). Volíem fer la ruta del Circ de Pessons, però entre tanta blancor no hi havia qui s'orientés! Total, que al final vam fer una caminada lliure intentant gaudir de l'entorn el màxim possible.
Si és que.... no hi havia color!! Sense la neu segur que s'hagués vist tot molt millor.....
.jpg)
Ja veus la solució, si no ho acabes de veure clar, millor anar per lliure! Segur que va anar bé la cosa, i ja saps per fer-te una experta, a repetir s'ha dit!
ResponEliminaJo sóc de secà XeXu.... no sé si la neu i jo ens farem mai grans amigues!
EliminaQue maca que és la neu... a mi que em vaig criar a la muntanya, la neu em porta molts bons records.
ResponEliminaAra, a caminar per la muntanya i concretament als Pessons, jo prefereixo anar-hi sense neu, també t'ho dic... En els últims anys hi he anat unes quantes vegades.
Sí que és bonica, però fa una mica de por.... Potser perquè no la conec gaire i allò desconegut sempre fa temor. Tinc pendent anar als Pessons, oi tant! i sense neu.... és bonic no??
EliminaNo he caminat mai amb raquetes, però sí que m'encanta la neu. Fa temps que no puc tastar-la, no per manca de ganes... I m'ha agradat molt llegir la teva experiència :-)
ResponEliminaJo poques vegades he tocat neu, però m'encanta, perquè sembla tan suau i agradable que quan la vols tocar dius: AaaaUUU!!! està congelada!! hehehehe!
EliminaTot es començar, ja veus, ara si t'ha picat el cuquet a tornar-hi
ResponEliminammmm.... no sé, no sé!
EliminaI love the snow!! *.* M'encanta quan neva aquí al poble! Tant de bo nevés més sovint, tot sembla tan màgic i tan diferent!
ResponEliminaReally?? A mi també m'agrada la neu, però em fa por. I em pot agradar algun dia puntual, no sé si m'agradaria viure sempre en un lloc on està tot l'hivern nevat....
EliminaHome, tampoc m'agradaria estar com a Finlandia, tot l'hivern amb neu i a les fosques, (es suicida molta gent). Però una nevadeta al mes seria xulo.
Eliminajo sóc molt urbanita m'agrada la neu quan cau a bcn! la neu desorienta tot està cobert i no se sap on trepitges tanmateix fa maco.....un cop , només un cop vaig esquiar , esquí nòrdic, i al principi queia tota l'estona ....al final vaig aconseguir mantenir-me dempeus ....en fi amb raquetes no se pas com aniria....si hi tornes ja ens diràs els teus avenços !
ResponEliminadesorienta molt i no saps el que xafes.... jo no he esquiat mai, les raquetes és fàcil perquè vas caminant, tot i això vaig caure uns quants cops, hehehehe! és que trepitjava malament.... ;-)
EliminaMaca però amb molts inconvenients els que no hi estem acostumats.
ResponEliminaTens unes fotos precioses al teu bloc.
Gràcies Sisco!
EliminaJo prefereixo no haver-m'hi d'acostumar... hehehe!
Doncs està prou bé anar per lliure, també, no? suposo que no us vau perdre... bé, sempre s'acaba trobant el camí :) Nosaltres fem poca neu, vaja, que si no ve a les portes de casa ni la veiem, de tant en tant algú de la família fa un comentari al respecte i llavors diem que algun dia hi anirem...
ResponEliminaMolt maques les fotos, sobretot la de les vostres ombres.
Sí que va ser xulo! Vam estar a llocs genials i escoltar el silenci, veure neu verge.... però d'altra banda també fa por perquè penses que si et passa algo allí et quedes (en el nostre cas no era ben bé així perquè teniem les pistes d'esquí casi al costat, però pel meu cap paranoic i passava de tot!).
EliminaGràcies bonica!! Ptons!
Albaaaaa, m'encanta que surtis a la muntanya! Ara bé, para compte amb la neu que esborra tots els camins, senyals i fites! Si vols fer sortida amb raquetes t'has de mirar bé la ruta abans, dur mapa i, si pots, GPS (que al final és el millor per no desorientar-se). La neu et fa desorienta molt... però els paisatges que et regala són sublims! I jo que aquest any encara no he pogut calçar-me les raquetes! Ara... els grampons i el piolets sí que ja els hem tret de l'armari!
ResponEliminaJa veus porquet... intento seguir els teus passos, però no me n'acabo de sortir! :P
EliminaSaps?? tinc GPS, ens el vam comprar aquest estiu amb els dinerets que ens van donar els amics pel casament, és super xulo i tal, però..... no l'acabem de saber fer anar, hehehe! una mica tòtils som sí.... l'estem explorant!!!
Un GPS per Reis?
ResponEliminaMolt bones fotos!
Sí!!! el tenim!!! però no el sabem fer nar gaire bé.....
EliminaUna bona solució al problema! A mi m'encanta la neu, vista des de lluny o en les fotos, hehe.
ResponEliminaÉs bonica Sílvia.... però soc tan patoseta que prefereixo la plana seca! ;-)
EliminaEstà al bell mig de cap lloc en concret vestit de blanca, blanc i més blanc, entenc que impressiona...
ResponEliminaImpressiona molt! i alhora és meravellós, però també fa por i si ja ets una mica insegura... doncs ja ni t'explico!
EliminaQuines imatges més boniques, Alba.
ResponEliminaRes que la natura no em regali. Gràcies Lluïsa! Ptons.
Eliminacaram, aventurera!!! ben fet!! via lliure!
ResponEliminamai he anat en raquetes, em faria yuyu!!!! el millor, passar-s'ho tan i tan bé!
per cert, bon any nou!!!
Passar-s'ho bé és l'objectiu principal sempre! però mentre estàs allà sense saber el què trepitjes, amb neu fins als genolls i sense societat humana prop... hehehe, fa iuiu del tot! :-)
Eliminajo les raquetes les faig servir pel frontó, potser el paisatge no es tan maco, però no fa tan fred ;)
ResponEliminaés una altra opció Pons, ara al frontó d'aquí al meu poble, que està a l'aire lliure fa un fred de por!
EliminaA mi és que la neu m'encanta...
ResponEliminaAcostumada a que nevara al meu poble, enguany per les altes temperatures no l'hem vista ni per una espillera.
Bon any!
Suposo que tot és acostumar-s'hi, jo com no he vist neu gairebé mai doncs em crea inseguretat.
EliminaEstic decebut, m'esperava una entrada sobre l'apassionant món de la cocaïna.
ResponEliminaDoncs no has anat al lloc ni al moment correcte. Ho sento!
EliminaOooooh! Jo, que sóc de ciutat i asfalt, gaudeixo veient aquestes fotos... amb bata i sabatilles a caseta ;-))
ResponEliminaSou molt valents!! :-))
Que va Assumpta!!! Jo de valenta no en tinc res.... el que passa és que tinc un home que és la meva força mental i em porta pel mal camí! hehehe!
EliminaNaltres aplaudirem la xiqueta i el Sant mentre xisclem com bojos amb trineu ;)
ResponEliminaMaques! Maca!!
Se'm va passar pel cap de un cop a dalt, agafar una bossa de basura i baixar muntanya avall com si fos un trineu, però.... ràpid se'm va treure la idea del cap al imaginar-me enfonsada en la neu o amb el cul damunt d'una pedra!
Eliminaunes fotos precioses.
ResponEliminaM'agrada molt la neu, però tinc vertigen i ho passo més malament que bé quan em fan pujar massa amunt... cangueli!
Doncs llavors a buscar coses que estiguin a peu pla! Per patir no val pena anar a muntanya!
Elimina