Sí, sí.... Un altre cop al Montsec!
Mentre uns van a escalar, les altres anem a caminar i cada jornada pot ser més divertida que l'anterior.
Agafem el camí dels petrolers per començar a enfilar pit amunt cap a l'ermita i el santuari de la Mare de Déu de Colobor. Com sempre els esbufecs em van acompanyar fins al final, però l'objectiu final va ser complert. Gaudir tot olorant un hivern fresquet (que no gelat). Vam dinar als peus de l'ermita (cal dir que estava tancada i barrada i l'interior ben destruit....) i després de descansar i gaudir del sol d'hivern vam caminar a través del Montsec fins arribar a la carretera asfaltada que et porta fins a Sant Alís, el punt més alt del Montsec d'Ares. Un cop allà la baixada va resultar més fàcil, més que res perquè vam fer trampes i uns salvadors ens van venir a buscar amb vehicle motoritzat. :)
 |
| Deixant enrere l'ermita de Colobor i un Montsec ben verd... |
 |
| L'ermita de Colobor a l'esquerra, col·locada qui sap com al mig del Montsec. |
 |
| La llum il·luminava la vall d'Àger mentre nosaltres anàvem escapant d'uns núvols ben grisots. |
I el dia va acabar de la millor manera possible tot fent la meva primera desvirtualització.
Després de la caminada i mentre conservava les agulletes encara amagades vaig passar una molt bona estona amb la Cantireta, una dona especial, alegre, animada... algú amb qui poder obrir el teu cor.
Caram, suposo que no et vas trobar la Cantireta allà al mig de la muntanya per pura casualitat, oi?
ResponEliminahehhe! No, no... amb la Cantireta ens vam trobar a ciutat. Previ avís, clar! ;-)
EliminaMe diu la cantireta que la foto de les herbes seques contra el cel és maca. Que potser n'escriurà alguna cosa filosòfi-coherent. I que va ser una gran tarda la que va passar amb tu.
ResponEliminaT'envia una gran abraçada, i et diu que conservis el do de fer que els diferents siguin feliços i se sentin útils en aquesta societat tan egoista. TU no n'ets gens.
:0) i llum.
Tu pots dir que vas ser la privilegiada de veure la foto recén sortideta del forn. :-) Ets un solet!!! Ptons!
EliminaQuin dia més ben aprofitat! excursió, paratges bellíssims i trobada amb la poeta insigne cantireta! no ho sé si vindré a la calçotada....
ResponEliminaAquests dies així són els millors!
Eliminaohhh, no vindràs?? M'agradaria coneixe't!
Uau!! Totes les fotos són maques però la de la Vall d'Àger és espectacular!!
ResponEliminaEm sembla molt que vindré a la calçotada, Alba!
siii!!! visca!!! M'agradarà veure't de carn i ossos! Ptons!
EliminaQuina passada, mai em canso d'admirar les teves fotos i els teus paisatges. I m'encanta com descrius les aventures que vius!
ResponEliminaGràcies bonica! Ptonets!
EliminaQuines vistes!
ResponEliminaEspectaculars Oriol!
EliminaOh, jo també vindré!!!
ResponEliminaque bé Sílvia!!! Tinc ganes de coneixe't! (m'han parlat molt bé de tu!) :P Ptonets!
Eliminales imatges ja parlen per si soles
ResponEliminam'encanten !!
et deixo uns petonets
;-)
Gràcies pels petonets, sempre van bé!! :))) Una abraçada sargantana!!
EliminaLes fotos són molt maques, però l'excursió ha de ser esgotadora.
ResponEliminaNo massa Josep.... na fent, poc a poc... era facileta!!
EliminaJa pots guardar a la bossa dels records aquest dia com un de rodó
ResponEliminaAllà està!
EliminaCaram! que maco, que maco... :)
ResponEliminaI aquesta ha estat una desvirtualització d'alt nivell Alba-Cantireta... paraules majors!
D'alt nivell no sé, però sí de proximitat gegogràfica! :-))
EliminaEl contacte amb la natura és una de les millors companyies, ara que Cantireta segur que també ho és!
ResponEliminaLa calçotada? M'encantaria però em queda una mica lluny...
Petonets!
Tot hi va ajudar! :-)) No podem fer res per a que vinguis?? Una teletransportació?? :PP Ptonets bonica!!
EliminaUn altre cop i que així sigui per molts anys, Alba! Jo, que no puc anar tant com voldria al Montsec, del que ja saps que me'n declaro enamorat, gaudeixo tant i tant amb els relats i imatges de les teves sortides per allà que, t'ho juro, em fas posar la pell de gallina amb algunes imatges. A Colobor ja fa molts anys que no m'hi arribo... això no es pot permitir!
ResponEliminaI per cert... ja ets al wikiloc!!!! Ara mateix em faig seguidor teu! Ràpid!
No em cansaré mai del Montsec, porquet!!
EliminaÉs guay el wikiloc, però ara he de descobrir com poder coordinar aquesta xarxa amb el GPS... hehehe! Ptonets!
m'agraden els paisatges, naturals...
ResponEliminai aquesta tempesta, brutal !! (correm-hi... )
salut i art
i (gracies pels comentaris)
Bones Joan, tots els paisatges tenen el seu encant.
EliminaGràcies per les teves paraules! Ptons!
una molt bona jornada!!! i unes fotos espectaculars.
ResponEliminaLes desvirtualitzacions tenen un rau-rau xò sempre son ben gratificants.
De moment ha estat una minidesvirtualització, hehehe! A la gran encara no sé com m'ho faré! (dels nervis dic...) :D
EliminaM'ENCANTEN les fotos, no puc dir més perquè les imatges em roben les paraules.
ResponEliminaEspere conèixer-vos mai en alguna trobada quan visca a Barcelona.
Una abraçada grandona!
A mi Barcelona també em queda llunyet, però si s'hi ha d'anar... s'hi va! :DD No he estat mai a cap trobada blogaire i em fa il·lusió. Ptonets!
EliminaFantàstics paisatges. Felicitats.
ResponEliminaAixò dels alligots no es bo ni dolent, simplement es. Probablement hi hagi mes hivernals per un hivern molt dur a Europa.
Salut!
Gràcies Marius! Ptons!
Elimina