Apareixen esquerdes

Sorgeixen esquerdes quan menys t'ho esperes,

pots mirar al voltant i sempre hi haurà un lloc on seure i reflexionar,

on parlar, on mirar, on fotografiar...

La ruta "imàginaria" de la marmota

Una servidora observant des de les altures el planell del Riu Malo

Mentre enfilàvem carretera amunt em venia poc a poc la il·lusió de trepitjar de nou el Parc Nacional d'Aigüestortes, després de quatre anys sense anar-hi. 


Podríem dir que la meva condició física i la meva feblesa mental m'impedeix fer grans rutes i caminar gaires hores, per això ja havíem decidit d'avantmà de fer la ruta de la Marmota, unes dues hores caminant segons el mapa (unes tres segons jo) des del pantà de Cavallers fins a l'Estany Negre.


Un cop aparcats al pàrquing de la presa de cavallers vam borejar el pantà, pedra amunt, pedra avall, resseguint les aigues que es filtraven per tot arreu fins arribar al Planell del riu Malo, on suposadament hi habiten les marmotes. Vam estar una bona estona padant l'orella, descansant i mirant amb prismàtics, però res de res... les marmotes ens devien olorar.

Vam continuar pujant pedres i més pedres fins arribar a l'Estany Negre. Després de l'esforç de la pujada val la pena. I com que el Refugi de Ventosa i Calvell estava ple solament ens va quedar fer el camí de tornada.

Estany Negre

The spidermen and the spiderwoman

(...) En estos momentos el hombre se siente como un aviador en el espacio, ya no es un gusano pegado al suelo, sino que se convierte en una ágil gamuza, casi se siente como un pájaro.
Lionel Terray

Qui sent la muntanya no necessita explicacions i mentre existeixin parets, agulles i crestes hi haurà qui les escali, gaudint d'allò que fa, encara que no comprengui exactament el per què.
Josep Manuel Anglada