Vaig
començar el 2012 amb mal peu... pensaments desconeguts turmentaven el meu
cervell, records de vés a saber el què impedien la meva tranquilitat.
Les excursions han estat el meu recurs
antitot, entre pobles abandonats, paisatges insòlits, passejades per indrets coneguts i excursions a llocs desconeguts anava
amagant cert malestar. Tot i això la por a que la por ressorgís era allà, ben
present.
Amb la primavera tot va començar a animar-se
i vam adquirir una furgoneta que encara no hem estrenat..... i encara
arrosseguem el suzuki per qui el vulgui comprar.
A l'estiu va venir la boda, un enllaç a la
nostra manera que no ha implicat res més nou del que ja estàvem fent. Hem fet públic el nostre amor.... o si més no, l'hem fet més públic del que era. Tot això també em va portar a la creació d'un nou espai virtual molt íntim (http://vecviscsento.blogspot.com) on poder penjar únicament imatges i escriure breument el que em suggereixen des de dins del meu pensament passant sempre pel cor...
Un viatge/lluna de mel a Anglaterra
emocionant, el festival punkarra amb el directe dels Social Distortion des de primera fila, ... , l'acollida brillant d'un conegut (que ara ja és amic) a casa seva, viure sense voler unes olimpíades i degustar un sense fí de museus.
Entre mig les sortides fallides, els cims per
aconseguir i les excursions amb regust de falta d'aire... I el delta de l'Ebre
amb el retrobament d'una genial companya d'aquellos maravillosos años.
Curtmetratges experimentals i experiments amb
curtmetratges... tot forma part del mateix. Unes nominacions al c@ts que em van
fer molta il·lusió.
Poc a poc les pors es dilueixen, però
continuo incapaç de mostrar-me tal com sóc, sol en aquest forat on tothom es
pot salvar (aparentment) reneixo.
Cal continuar treballant! Així que.... ens
veiem l'any vinent! Feliç 2013!!
Aquest any tampoc nio va començar gaire bé, per a mi. Mica en mica, els disgustos es van superant i es van buscant solucions. Amb l'any acabat, només desitjar-nos que el 2013 sigui millor! Però d'una cosa no en tinc cap dubte i és de la teva darrera frase: cal continuar treballant!!!
ResponEliminaFeliç 2013, Alba!!!
No podem fer res més que superar els disgustos! si no moriríem ofegats en ells i això sí que no!
EliminaPtonets Carme!
Bé està el que bé acaba...ho això diuen ara entenc el perquè del nom del bloc....espero i desitjo , et desijo un any 2013 millor i ben nou per estrenar perquè et puguis salvar dins i fora d'aquest racó!
ResponEliminaSeguirem buscant la salvació.... :-))) Una abraçada Elfree!
EliminaAquestes pors i aquests malestars són prou importants per esguerrar un any que podria haver estat meravellós. No has de deixar que et vencin, no val la pena. Mira tot el que tens, tot el que has gaudit aquest any, i que seguiràs gaudint. Són aquestes les coses importants. Llegia en un llibre fa poc que per superar les pors no se les ha de combatre, s'ha d'entendre que no hi ha res a témer. Doncs endavant i a menjar-se el 2013!
ResponEliminaI no acaben de fer net i és una angoixa constant.... però un no es pot estancar aquí, o tiro o m'estiren. I com que no m'ha agradat mai que m'estirin doncs aniré tirant... poc a poc i com dius tu, entenent la merda què m'envolta. Tot forma part d'un per què.
EliminaUna abraçada Xexu!
Malauradament conec perfectament el què és viure amb por a la por, pensar que si fas allò aquelles sensacions es poden repetir, o que si vas allà també poden tornar... En el meu cas, també han disminuït, i aixxò ja és motiu d'alegria.
ResponEliminai el 2013 seguirem empetitint la por, tu amb les teves excursions, les teves fotografies, els teus vídeos experimentals i en el fons, amb ganes de viure tranquil.la, sentint i fent el què t'agrada! Una abraçada ben forta!
Tot és efímer... fins i tot les pors, encara que quan hi som a dins costi molt de creure. Ara mateix estic en una fase intermitent.... i molesta molt! però no s'hi pot fer res més que coratge.
EliminaGràcies per ser aquí amb mi Rachel, compartint els pensaments tot es fa molt més lleuger! Una abraçada!
Si les pors s'estan diluint és molt bon senyal, encara que si sabessis d'on vénen potser et seria més fàcil evitar-les (com si fos tan fàcil...), però sigui com sigui has de seguir agafant seguretat i pensa que això no és un forat, és un gran finestral on et mostres a tu i a tots nosaltres, que som virtuals però també reals! Benu, endavant amb el 2013!!
ResponEliminaSí Gemma.... aquí estic intentant esbrinar el per què de tot plegat, encara que costi molt poc a poc els forats negres es van aclarint! Encara que no ho sembli vosaltres formeu una part molt important de mi! Petons gegants!
EliminaFeliç 2013. I que l'any vinent encara sigui millor que el darrer, que malgrat els moments grissos, hi ha hagut dies brillants i plens d'emocions inoblidables. Un petonàs i que siguis feliç sempre!
ResponEliminaNo tot és negre, sempre hi ha moments ben xulos que recordar i compartir! Petonets bonica!
EliminaM'encanta el teu resum! I sobretot el final, és molt bon senyal que les pors es deixatin i cada cop que en marxa una segur que et mostres més tal com ets, valenta de mena. Bon cap d'any guapíssima!!
ResponEliminaM'alegra que sempre siguis aquí Sílvia! Les teves paraules animen a qualsevol! Una abraçada gegant!
EliminaCal anar caminant endavant! és la millor opció! Molt bon any 2013!!!
ResponEliminaTota la raó Marta! Bon any!!!
EliminaUn balanç molt serè. Veure, identificar allò que temim doncs ja és un gran què. I no s'hi val que esborri els bons moments.
ResponEliminaA per un 203 ple de bons moments i cims!!
un petó!
I continuarem caminant rits! Això no es pot aturar!
EliminaUn petonàs!!